Diners

El nivell de vida del Centre de Sabadell contrasta amb el de la perifèria

Ascensor de Can Puiggener,

El nivell socioeconòmic del Centre és dels més elevats a Catalunya, en canvi, Can Puiggener i Espronceda-Campoamor són dues de les zones més pobres

Can Puiggener és una de les zones de Sabadell que té un nivell socioeconòmic més baix. Es troba 35 punts per sota de la mitjana catalana

L’índex socioeconòmic territorial (IST), publicat recentment per l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat) amb les darreres dades (2019) d’aquest indicador, permet analitzar la realitat de Sabadell per agrupacions censals, que és semblant a l’ordenació per barris i districtes de la ciutat. Sabadell té set districtes, una quarantena de barris i 22 seccions censals.

Aquest estudi agrupa en un sol valor la informació de sis mostres: dues relacionades amb la situació laboral de la ciutadania, dues amb el nivell educatiu, una d’immigració i una sisena relacionada amb la renda. Si ens fixem en l’anàlisi de les dades,  s’observen importants diferències socioeconòmiques entre el Centre de Sabadell i alguns trams de la perifèria.

El nivell socioeconòmic de Catalunya es marca amb un número 100. Doncs, a Sabadell, hi ha deu de les 22 agrupacions censals que superen aquest nombre i tres d’elles, corresponents al Centre (Museu d’Art-Imperial, 125,4: Ajuntament-Maristes, amb 122,8;  i Escola Pia-Hostafrancs, amb 121,7), dupliquen l’índex socioeconòmic del sector amb pitjor indicador, que és el que fa referència a Can Puiggener (64,9, és a dir, 35,1 punts per sota de la mitjana catalana).

Dit això, el nivell socioeconòmic del Centre de Sabadell (tenint en compte les seves tres agrupacions censals descrites anteriorment) és comparable al de ciutats amb un alt nivell de vida com Matadepera i Sant Cugat del Vallès, que tenen un IST de 133,5 i 124,6, respectivament, molt per sobre de la mitjana catalana.

Més barris per sota de Catalunya

Així mateix, a Sabadell, entre els sectors amb població que gaudeix d’un nivell socioeconòmic més alt hi ha, de més a menys (sense comptar els tres referents al Centre), Can Llong-Castellarnau (117,4), Covadonga (112,1), Gràcia (112,0), l’agrupació censal de Creu Alta Est – Taulí (111,2), Creu Alta Oest – Eix Macià (110,4), Avinguda-Eixample (108,7) i Sol i Padrís-Nostra Llar (100,6).

A banda, a la capital vallesana hi ha dotze agrupacions censals amb un IST inferior a la mitjana catalana. De més a menys (sense comptar Can Puiggener, que ocupa l’últim lloc), trobem la Concòrdia (98,9) la Roureda – Sant Julià (91,5), Can Feu – els Merinals – la Serra d’en Camaró (90,9), Can Rull Nord – Via Alexandra (90,8), Can Rull Sud – Cifuentes (87,9), Can Deu – la Plana del Pintor (86,5), la Creu de Barberà Oest (85,5), Ca n’Oriac – Torreguitart – Torrent del Capellà (83,8), a Creu de Barberà Est – les Termes (83,6), Torre-romeu – Can Roqueta – el Poblenou (75,8) i Campoamor – Espronceda (74,6).

El sociòleg de la Universitat Autònoma de Barcelona, Pau Miret, afirma que és molt habitual, tal com està configurat l’urbanisme dels municipis, que la població visqui en llocs en funció de la seva renda. “Els habitants d’un municipi tenen en compte els preus de la zona abans d’anar-se’n a viure.  Per tant, les diferències de renda entre barris es donen a tot arreu”, apunta.

Comentaris
To Top