[Per Carles Fité, periodista]
Escric aquestes línies abans que l’afició arlequinada envaeixi l’estadi Johan Cruyff. I segurament en el millor moment de la temporada. Amb el Sabadell començant la jornada en quarta posició, en zona de play-off d’ascens. Després de molts moments en descens, de veure el futur negre, de no avançar, de no marcar, de no guanyar… ara ha canviat tot.
Unes setmanes després ens preguntàvem si havíem de mirar cap amunt o cap avall. Aquesta 1a RFEF que s’estrenava aquesta temporada ha resultat apassionant. Cinc equips lluitant per l’ascens, amb el campió pujant directament; i cinc equips baixant a Segona. Igualtat màxima. Durant unes jornades no sabies si lluitaves per no baixar o per aspirar a pujar. Ara ja està clar: queden 12 punts i clarament l’objectiu és colar-se al play-off. Fins i tot ja es diu clarament des de dins del vestidor.
No serà fàcil, i tothom fa els seus números. Amb quants punts quedaràs cinquè? Amb 59? Amb 60? És a dir, en el cas del Sabadell, quants punts necessites per ficar-te a lluitar per l’ascens? Amb 7 n’hi haurà prou? Potser 8? O en seran 10? Sigui com sigui, hi ha 10 equips per a dues places, i els que tenim un mínim avantatge som nosaltres. I voleu que us digui una cosa? Prefereixo jugar-me-la contra rivals directes que no pas contra equips que no s’hi juguin res. I si no, que li preguntin a l’Andorra, que va perdre contra un descendit Betis B. O a l’Espanyol B, líder de Segona RFEF, que anava guanyant 2-0 a casa contra el ja descendit Ejea i va acabar empatant a 2. Curioses motivacions que reben alguns equips que ja no tenen res en joc durant els finals de temporada.
Ja que hi som, juguem contra rivals directes. Ja que, realment, per pujar haurem de guanyar rivals que lluiten pel mateix que tu. Sigui el Depor o el Celta B. Doncs a pel Barça B. Un altre equip que també ha patit pel descens en alguns moments, que ha tingut el seu entrenador, Sergi Barjuan, a la corda fluixa, però que també comença la jornada en posició de play-off. Això sí, amb un punt per sota del Sabadell. És així de cruel el futbol i aquesta categoria: quan acabi la jornada, un dels dos no estarà a play-off. O si empaten, potser cap dels dos. Però també us avanço una altra cosa, firmo l’empat.
Sí, perquè la clau serà guanyar els dos de casa que queden. I sobretot, tant de bo, poder arribar a l’última jornada depenent de tu mateix. Just al contrari del que va passar la temporada passada a Mirandés. Va ser molt dur. En canvi, ara m’imagino la Nova Creu Alta plena, a rebentar, amb l’afició que no falla mai, amb la ciutat que sempre respon. Reserveu-vos ja el dissabte 28 de maig a les 18.30 h, just una mica abans que es disputi la final de la Champions. Horari unificat de l’última jornada, el mateix del dissabte anterior, quan el Sabadell viatja a Linares… i on també firmo l’empat. Sí, els meus càlculs em diuen que amb 8 punts més fem play-off segur. És a dir, amb 60 punts.
Però si no hi arribem i acabem per sota de la cinquena plaça, no passa res. La remuntada i el fet d’acabar la temporada somiant ja ha valgut la pena. Volem això. Un equip que s’hi deixi la pell, que defensi la samarreta amb honor i que ens faci sentir orgullosos. I intentar no repetir errors. Només cal mirar la banqueta. Cada setmana s’hi asseuen els que més cobren. I alguns tenen contracte encara. Serà un estiu dur, i mentre els aficionats somiem, el club ha de treballar per entendre què ha passat aquesta temporada i veure que no pot tornar a equivocar-se. I no tot és qüestió de diners.
