El Portal Sud, els Jardins de Campoamor, el centre d’interpretació ambiental de Can Gambús, les reformes a la Gran Via i a les pistes esportives de Nostra Llar. Són algunes de les obres sobre plànol a Sabadell –amb projecte i inversió– que encara no s’han dut a terme. Actuacions públiques que tenen projecte, renders en 3D, alguns fins i tot un cartell informatiu, però que estan aturats o no han començat. Una realitat que contrasta amb projectes que sí s’estan fent, com la reforma del passeig de la Plaça Major.
L’Ajuntament va tancar el 2021 amb l’execució d’inversions més baixa de la història: es va realitzar una de cada deu actuacions previstes (10,1%) en els pressupostos de l’any. Es van facturar 6,4 milions d’euros sobre els 63,2 milions previstos. A què es deu? És un error administratiu o un efecte col·lateral de la crisi Covid? És una circumstància única de Sabadell?
Què passa a les altres ciutats?
Donem un cop d’ull a les dades per comparar els grans ajuntaments catalans –els de més de 200.000 habitants–. Es fa realment el que es compromet?
Terrassa va tancar el 2021 amb 12,6 milions d’euros gastats en inversions, complint així el 57% del pressupost de l’any. L’Hospitalet de Llobregat també supera Sabadell (16% de les obres realitzades), mentre que Badalona es queda amb un dels pitjors registres del país (6,6%) –la inestabilitat política ha tingut un paper important: hi ha hagut cinc alcaldes i quatre governs des del 2015. En termes absoluts, Sabadell va realitzar la meitat de les obres que Terrassa, però en va més que l’Hospitalet de Llobregat i Badalona.
Barcelona és un cas excepcional: des del 2013, l’execució mitjana d’inversions de l’Ajuntament ha estat d’un 96,4%, segons dades municipals. El 2021, va tancar 511 milions d’euros en treballs (95,6% del total previst). El gerent de Pressupostos i Hisenda de l’Ajuntament, Jordi Ayala, creu que el secret de la capital catalana es basa en “ser realista” i “pressupostar allò que faràs”. Hi coincideix Isaac Albert, tinent d’alcalde de Serveis Generals de Terrassa: “Pressupostar obres i no executar-les és enganyar a la gent”.
Entre els projectes que encara no s’han dut a terme, n’hi ha alguns plantejats pel Govern actual, com el Pavelló dels Merinals (8 milions d’euros) i la rehabilitació de la Sallarès Deu (4,5 milions d’euros). D’altres es remunten a mandats passats.
Què està fallant?
“Som conscients que no estem fent obres al ritme desitjat”, reconeix la tinenta d’alcaldessa de Desenvolupament Econòmic, Montse González, en declaracions al Diari. I és que el balanç dels treballs acabats el 2021 (10,1%) es va situar per sota de la mitjana dels cinc anys anteriors –32% d’execució entre 2016 i 2020. Algunes obres han quedat desertes, sense que s’hagin començat, o estan a mig fer. És el cas de la rehabilitació de la Pista Coberta d’Atletisme o de les actuacions de l’edifici de la plaça Jean Piaget.
/ LLUÍS FRANCO
El Govern municipal assegura que es deu a la suma de tres factors, dos dels quals administratius:
Administració electrònica. L’Ajuntament està en procés de canviar la paperassa per una institució digital. Es tracta d’un nou sistema de licitació electrònica que “en comptes d’agilitzar els tràmits, ho ha alentit tot”, segons expliquen fonts municipals. “És un sistema més enrevessat. Té avantatges, com les garanties en el procediment, però no és més ràpid”, asseguren i afegeixen: “A més cal tot un procés d’adaptació”.
Norma estricta. “La normativa estatal és molt exigent. El control és bo, però n’hi ha tant que de vegades no pots fer”, assenyalen des de Serveis Econòmics. Parlen de la restricció de despesa i del deute municipal, dels passos que cal realitzar per fer cada actuació, i dels instruments de fiscalització. “Fins i tot comprar uns bolis és una odissea”, exposen.
Increment de preus. La inflació creix a nivells que no es veien des dels anys 1980 –l’IPC ha crescut un 9,5% en un any a Catalunya–. La maquinària interna de l’Ajuntament ha constatat que l’augment de preus va massa ràpid. “El procés d’adjudicació d’una obra implica set o vuit mesos. En aquest temps poden pujar molt els costos”, exposa González.
Aquesta situació s’ha evidenciat amb el Portal Sud, el nou enllaç per carretera de Sabadell amb la C-58. L’empresa que s’havia d’encarregar de les obres no va signar el contracte en l’últim moment perquè ja no els sortia a compte pel preu proposat (4,4 milions d’euros). Segons l’Índex de Preus Industrials (INE, març de 2022), els maons costen avui un 44% més que fa un any. I el ferro i l’acer s’han encarit un 51%.
Imatge de satèl·lit de l’indret on se situarà el Portal Sud / GOOGLE MAPS
“No sé fins a quin punt els motius al·legats són els que de veritat poden haver causat aquesta situació, ja que els arguments també són vàlids per altres municipis que han tancat l’any amb més execució que Sabadell”, apunta l’advocat en dret administratiu Albert Bernadí. “Caldria planificar de forma més ajustada a la realitat i gestionar amb rigor l’execució“, explicita. L’expert destaca que la llei de procediment administratiu i la llei de contractació pública, que van instaurar definitivament l’administració electrònica, daten de 2015 i 2017. “És estrany que, passats aquests anys, algú pugui dir que ara estan implementant el sistema digital”, assevera.
Qüestió de seguiment? Al marge dels problemes plantejats per l’Ajuntament, cal tenir en compte el seguiment de les actuacions en curs, especialment davant de possibles retards. A Sabadell es fan tres reunions interdepartamentals a l’any sobre l’estat i la revisió dels treballs, mentre que a Terrassa es fan cada sis mesos. A Barcelona, les trobades són mensuals o cada quinze dies.
Quina és la solució?
L’Ajuntament assegura que mourà fitxa per activar les obres pendents. La tinenta d’alcaldessa explica tota una sèrie de canvis que es faran en clau de gestió municipal. D’una banda, revisaran els pressupostos, faran canvis i trauran projectes obsolets. Anuncia també un “canvi de cultura” a l’hora de planificar els treballs: les grans inversions es preveuran en diversos anys, de forma més realista, i no en una sola partida econòmica.
“El 2022 serà millor”, exposa González. El primer trimestre ha tancat amb 4,4 milions en obres realitzades, segons l’Ajuntament, que exposa que té 26 actuacions previstes per valor de 14 milions d’euros enguany, entre les quals hi ha els parterres de l’Eix Macià, la reforma de la plaça del Treball i de la Gran Via.
