El nom d’Enric Tomàs Urpí apareix esculpit en el monòlit en memòria dels deportats sabadellencs als camps nazis, ubicat a la plaça Montserrat Roig de Sabadell. Però des de fa un any hi ha qui vol esborrar-lo, perquè no el considera digne de ser-hi.
El republicà sabadellenc, després de combatre a la Guerra Civil i exiliar-se a França, va acabar internat des del 1940 fins a 1950 al camp de concentració alemany de Mathausen-Gusen. I va sobreviure, però per fer-ho va haver de perpetrar atrocitats. És en aquest clarobscur que, 80 anys després de la seva mort, emergeix el debat: va ser víctima o botxí?
Al camp de Gusen, per salvar-se, Tomàs Urpí es va convertir en kapo del seu barracó, un capatàs, còmplice de soldats nazis. L’obra de Montserrat Roig o la biografia del deportat Prisciliano García testimonien que el sabadellenc va arribar a matar 38 companys de barracó en una sola nit. O que colpejava al cap altres presos perquè caiguessin davant de tanques electrocutades.
Així és com Tomàs Urpí va sobreviure al camp. Però no als seus actes. Dies després de l’alliberament de Mathausen, va morir assassinat per venjança. Hi ha qui diu que va ser a mans d’una desena de republicans antifeixistes, però també corre la versió que va ser el fill d’una de les seves víctimes, que li va buidar un carregador sencer d’una pistola al cap.
“Tomàs Urpí és una víctima més”
Durant 30 anys, David Serrano ha investigat testimonis de l’holocaust i ha publicat gairebé una vintena de llibres. Ell el defineix “stricto sensu, una víctima més” i es posiciona totalment en contra d’esborrar el seu nom de l’homenatge als deportats sabadellencs.
“Tomàs Urpí és una víctima més del sistema de camps de concentració, pensats per destruir emocionalment l’individu, deshumanitzar-lo, extreure’l de la condició humana i de la racionalitat”, sosté Serrano. “Es perseguia l’embrutiment moral o la zona més fosca de la zona gris”, afegeix, citant Primo Levi. “Fan que la víctima es converteixi en col·laborador obligat de la destrucció”.
Serrano ha estudiat el cas i recorda que el deportat, abans d’entrar al camp, era “una persona normal, no un sàdic, un republicà amb ideals” que va quedar “destruït moralment i es va convertir en un ésser deplorable”.
La Taula de Memòria Històrica, que penja de l’Ajuntament, va decidir que s’esborraria el nom de Tomàs Urpí fa un any, arran de la sol·licitud d’entitats. L’Ajuntament va prendre la decisió després de demanar l’opinió d’alguns experts, a més d’avaluar un informe al respecte al Centre d’Estudis sobre Dictadures i Democràcies (CEDID) de la UAB.
“Hem d’establir graus entre víctimes? Des de societats de pau i democràtiques, es pot jutjar el que passa en un context d’extrema violència, amenaça, submissió, humiliació i destrucció”, es pregunta l’expert.
Montserrat Roig va deixar escrit: “Tots, botxins i víctimes, eren burilles humanes”.
