Publicitat
ESPORTS

El llibre ‘La Penya dels Tigres’ i Troia, l’art motivacional del tècnic de l’OAR Gràcia Sabadell

Sant Cugat-OAR, xerrada Cesc Borrell
Cesc Borrell durant la xerrada al vestidor als seus jugadors / Èric Altimis (CEDIDA)

Moment de gaudir. La Primera Nacional d’handbol tanca la lliga aquest dissabte (19 h) i l’OAR Gràcia ho farà amb un duel de tràmit davant el Sant Esteve Sesrovires amb el bitllet per a les fases d’ascens a la butxaca després de la gran victòria a la pista del Sant Cugat.

Serà una jornada de celebració per compartir l’èxit amb tota l’afició al pavelló del carrer de Boccaccio, però també amb l’objectiu de completar una temporada fantàstica. “Aquesta segona volta només hem perdut un partit i volem posar la cirereta amb una nova victòria”, diu el tècnic Cesc Borrell, qui reconeix que farà més rotacions de l’habitual pensant en la fase d’ascens prevista per a finals de maig. Finalment, dimarts (i no dilluns perquè és festiu a Madrid) es coneixeran les seus -només és segur que l’OAR jugarà fora de Catalunya- i també es farà el sorteig dels rivals. “Predilecció? He mirat les classificacions, però són 12 equips i és millor esperar per analitzar-ho amb profunditat”.

Xerrada molt peculiar

La decisiva victòria al pavelló santcugatenc va començar al vestidor amb la xerrada del tècnic Cesc Borrell als seus homes. “Volia fer una cosa diferent, distesa, per treure ferro a la transcendència del partit. Vaig pensar en la saga de llibres ‘La Penya dels Tigres’ en què el lector pot decidir el destí d’un personatge o el desenllaç de certes situacions anant a determinades pàgines”, explica. “Es tractava de fer-los veure que depenia d’ells i ho podien aconseguir”.

Després, afegeix, es va plantejar tres opcions a l’hora de motivar-los. “Podia dir allò de ‘sortiu i gaudíeu’ del Johan Cruyff, ser un pesat o utilitzar l’èpica com la pel·lícula de Troia. Vaig escollir l’última perquè aquesta temporada només seria recordada si assolíem l’accés a les fases. Volia que afrontessin el partit pensant que els seus noms es recordarien d’aquí a 20 anys. En canvi, el tercer classificat ningú el recordarà”. Com Aquil·les a Troia. Dit i fet.

Publicitat
Comentaris
To Top