Les sabadellenques Neus Abellan i Laura Llopart, que artísticament són Nara is Neus i Museless, van connectar abans a través de la música electrònica que personalment. La primera tarda que es van conèixer es van posar a crear cançons juntes. I així va néixer l’amistat i el seu grup, Surolla, que podrem gaudir a l’escenari Club de l’Embassa’t, divendres a partir de les 20.35h.
Corregiu-me si m’equivoco: en escoltar Surolla m’apareix un paisatge sonor ple de tocs místics i èpics.
Neus: És místic, però no diria paisatge, sinó viatge. La música et duu cap a algun lloc, no és contemplativa.
Laura: I sí que hi ha un punt d’èpica! La primera cançó que vam fer juntes, U, ho és.
Reivindiqueu que voleu fugir de l’antropocentrisme. L’home no és el centre de l’univers?
N: No! Em sembla una visió egocèntrica, pretensiosa i reduccionista. Som una part tan petita…
Aquesta visió la plasmeu en la música?
L: Sí, la veu és un instrument més. No pren protagonisme per sobre de la resta, no hi ha lletra.
En canvi, sí que evoqueu la naturalesa a través de la música electrònica.
N: Potser fins ara no ho fèiem tant. Però de cara a noves composicions, estem pensant introduir gravacions de la natura i de l’entorn.
L: Tenim motivacions mediambientalistes. De fet, vam fer un tema que era a partir de gravacions de l’Àrtic, amb sons de fons de gel desfent-se o de balenes. Va ser una col·laboració amb una ONG i aquest era el repte.
Pel que heu explicat altres vegades, vau connectar molt ràpidament.
N: Ens vam conèixer a través d’una secció de l’Aleix Graell a Ràdio Sabadell. Després vam connectar musicalment i com a persones. El primer dia que vam quedar ja va ser molt xulo, van sortir moltes coses del no-res. Sabíem complementar-nos. Cap de les dues té un rol definit, però tenim el nostre estil.
L: Les dues toquem els mateixos instruments, tenim una forma d’entendre la música semblant i hem trobat la manera de compondre juntes, que és diferent de com ho faríem per separat. De fet, vam tenir el mateix professor de música que ens va animar, el Valentí.
Quin ambient us proposeu crear a l’Embassa’t?
N: Ens hauria agradat oferir música acompanyada visualment, però no serà possible. Tot i així, estarem a l’escenari Club, una bona ubicació envoltada d’arbres…
L: Intentarem oferir aquest viatge musical de què parlàvem i posar-hi un llacet de regal a través de l’entorn. Volem crear un espectacle íntim amb la naturalesa del voltant de l’escenari.
