[Per Jordi Serrano, historiador i rector de la UPEC]
Em sembla que algú m’ha fotut LSD a la beguda. No us alarmeu, jo no prenc cap droga il·legal, només de les legals i poques. Alcohol i moltes moltes drogues de les que venen amb recepta mèdica electrònica a les farmàcies. De totes maneres, encara no he aconseguit que la meva endocrinòloga entengui que per viure millor m’hauria de receptar dos gintònics a la setmana. No hi ha manera.
Per tenir al·lucinacions avui no cal prendre res, amb aigua n’hi ha prou. Hi ha molt de rebombori sobre la suposada instal·lació esportiva que es proposa fer al Ripoll al costat de la Bassa. En el seu moment en dèiem la Bassa de la Ferrussola i també hi havia qui considerava que era antiecològica. Segurament eren en part els que podien anar a Port de la Selva a banyar-se. Seria molt llarg d’explicar i ara no és el moment. Bé, es veu que es vol posar una instal·lació amb una piscina que faci onades per fer-hi surf. És curiosa aquesta ciutat on a tothom li agrada posar les pilotes –grosses o petites– en remull. Primer testimoni és en època romana, el Neptú que es banyava amb una tritonessa, però això era a dalt del Ripoll al costat de la Salut. Després amb el naixement del Club Natació Sabadell, que ha donat grans glòries esportives.
Jo encara maleeixo el Fred i el Kees, els sàdics monitors que tenien un gran mètode educatiu per ensenyar a nedar als nens: els tiraven sense embuts al mig de la piscina. Si no t’ofegaves, bé; si t’ofegaves, t’enfonsava encara més amb el pal que en teoria servia per agafar-te. Els podrien haver donat el premi de pedagogia Rosa Sensat, Maria Montessori i Francesc Ferrer Guàrdia alhora.
Tornem a la qüestió central. Tenim un gran debat sobre la piscina de surf, però no diem res de les fàbriques del Ripoll que fan una pudor espantosa. És fotut perquè anem a caminar per respirar aire pur i eixamplar els pulmons. Però ara llegim una altra marcianada. Es veu que serem seu dels Jocs Olímpics d’hivern. Sensacional! És bona notícia perquè a Sabadell els Jocs Olímpics d’estiu del 1992 no ens van agradar. El nostre alcalde, Antoni Farrés, hi estava en contra i ens va deixar sense cap equipament. Ep, i la ciutat encantada de la vida. Som una ciutat brillant! A les eleccions municipals següents, del 1995, Farrés va aconseguir 45.000 vots, el 51% i majoria absoluta folgada amb 15 regidors. Els Jocs d’estiu no ens agradaven però es veu que els d’hivern sí.
No em digueu que és per prendre’s ràpidament LSD a tones. No sé què faran al magnífic pavelló del Ripoll. Proposo que optem també a fer els salts d’esquí, aquells que es fan per Sant Esteve o Any Nou, mentre anem prenent Almax. Podreu pensar: però si no neva quasi mai! I què, al Pirineu tampoc hi nevarà i els pensen fer igualment. Podríem posar tot de canons de neu, això sí, alimentats amb plaques solars fotovoltaiques ecològiques, i fem els salts d’esquí amb un trampolí gegant entre Sant Nicolau i la pista de surf, si algú es despista pot anar directament de cap a la Bassa. És que n’hi ha per llogar-hi cadires.
