[Per Arnau Bonada, economista i president de la Xarxa Onion]
Aquests dies he estat a Belgrad per assistir a la final four de l’Eurolliga. Malgrat que el Barça quedés eliminat a semifinals, l’esdeveniment va ser memorable: partits emocionantíssims, espectacles audiovisuals esborronadors, aficionats grecs cantant a les grades, actuacions èpiques de grans jugadors… Una combinació exquisida de tradició i modernitat.
Juntament amb Zagreb, Atenes i Kaunas, Belgrad és una de les ciutats més mítiques a Europa per als afeccionats al basquetbol. Resulta difícil caminar-hi uns quants metres sense topar amb una cistella i un taulell. L’Estrella Roja i el Partizan, els principals clubs locals, van néixer literalment al peu de les muralles de la fortalesa de Belgrad. Les pistes originals s’han renovat i són obertes a tothom qui vulgui anar a fer uns tirs al costat d’un escenari per on han transitat, entre d’altres, romans, gots, huns, eslaus i otomans.
Més enllà del bàsquet, la ciutat és interessantíssima. A les botigues de souvenirs, s’hi poden trobar diversos models de samarretes amb imatges de Putin i productes de merchandising amb la infausta Z que llueixen les tropes russes a Ucraïna. A les parets, són freqüents les pintades contra l’OTAN i els Estats Units. És un altre món.
En un context en què les grans capitals europees tendeixen a una homogeneïtzació que les empobreix, Belgrad conserva la seva singularitat. Tot i que als carrers més cèntrics comencen a proliferar les grans marques, a la major part de la ciutat encara hi ha comerços amb molta personalitat. D’especial interès són els que es troben als passos subterranis que serveixen per travessar les grans avingudes. És com si, per sota la Gran Via de Sabadell, hi hagués botigues de queviures, de roba, bars musicals, joieries, centres d’e-sports o bugaderies.
Belgrad ha estat recentment nomenada “ciutat amb més potencial econòmic” per Emerging Europe. En els darrers anys, s’ha obert al riu (us sona l’expressió?) i una promotora de Dubai ha invertit prop de 3.500 milions de dòlars en una nova zona amb gratacels, hotels de 5 estrelles i pisos de luxe. I en altres espais industrials de la vora del riu, s’han reconvertit fàbriques i magatzems abandonats en centres d’exposicions, discoteques, destil·leries o restaurants.
En fi, un exemple més de com, a través de l’organització d’esdeveniments esportius, les ciutats es donen a conèixer. Com tenim el nostre clúster?
