Publicitat
JORDI SERRANO

Més idees per a les Olimpíades a Sabadell

[Per Jordi Serrano, historiador i rector de la UPEC]

Vist l’extraordinari èxit de l’anterior article, en què donava idees com la de posar un trampolí gegant a la Salut per fer salts d’esquí als Jocs Olímpics d’hivern a Sabadell, i per demanda massiva popular, ara escric plantejant noves propostes.

Proposo demanar que es celebri a la ciutat l’apassionant esport del cúrling. Per a aquells indocumentats que no teniu ni idea del que és, us en faré cinc cèntims. L’objectiu d’aquest gran esport és llançar unes vuit pedres que pesen cadascuna 20 kg en una superfície lliscant a una distància de 44 metres. Podeu pensar: i això on ho fem? Serà molt car? No. Es tracta d’utilitzar un tros del Passeig, que és tot pla i lliscant. No cal ni posar-hi neu. Bé, ara han tingut la mala pensada de posar-hi arbres, què hi farem. Però algun tros quedarà. A més, aquest esport té un vessant que fomenta la igualtat. Hi ha tot d’homes fregant el terra de forma enèrgica. Així, els homes sabadellencs aconseguirien fregar almenys un cop a la vida. Hi ha, a més, un aspecte que fa aquest esport molt atractiu i que connecta amb la mentalitat sabadellenca. L’equip guanyador ha de convidar el perdedor a una consumició. Ja m’imagino centenars de jugadors de cúrling deixant-se guanyar i anant a prendre gintònics a costa dels babaus que pretenen guanyar la medalla d’or.

L’altre esport olímpic d’hivern que reclamaria seria el Bob, en castellà, Bobsleigh. És un esport que es va fundar fa cent anys. Són una mena de trineus sofisticats aerodinàmics, de primer eren de fusta i ara d’acer i fibra de vidre. Hi ha trineus de dues i de quatre persones. Diuen les cròniques periodístiques que el gran hàndicap és l’elevat cost de la instal·lació. Jo no ho veig igual. Es tracta d’agafar una claveguera important de la ciutat i aprofitar les que donaven al Ripoll. Amb la merda lliscant que hi ha, no cal ni posar-hi neu. Crec que arrelaria fort a la ciutat per a tots aquells que són legió, que volen emocions fortes a la vida. Una cosa que jo no he entès mai. Jo el que busco és el màxim de tranquil·litat, per favor.

La proposta de fer el Bob a la ciutat seria, a més, una forma de protesta dels sabadellencs davant d’un govern que creu que es pot espiar qualsevol independentista des de les clavegueres amb ordre judicial d’un jutge d’extrema dreta, o sense ella. Els serveis d’intel·ligència estan per protegir els seus ciutadans d’amenaces externes, no per solucionar conflictes interns. Per als interns hi ha la política. A Pedro Sánchez algú li hauria de dir que qui fa boicot a Rodalies no són els indepes, sinó els seus responsables. Algú ha agafat un tren les darreres setmanes? És brutal, ni que ho facin expressament. En fi, no ens desviem. Crec que amb els salts d’esquí gegant, el Bob i el cúrling tindríem a la ciutat una celebració dels Jocs Olímpics d’hivern molt populars. Podríem proposar posar canons de neu a la Mola mentre durin els Jocs i fer veure que Sabadell està just al mig del Pirineu. Crec que seria una mica car, però com que no tenim altres necessitats, ens ho podem permetre. I cal tenir clares les prioritats.

Publicitat
Comentaris
To Top