Publicitat
JOSEP MERCADÉ

Criteris pedagògics

[Per Josep Mercadé, periodista]

Practicar el victimisme amb el català ens fa més febles davant la força del castellà majoritari a la nostra societat. L’estratègia dels nostres polítics per defensar la llengua és la més adequada? N’hi ha cap altra que no sigui desobeir una sentència que vol anar més enllà d’establir un percentatge? Amb el català està passant el mateix que amb el canvi climàtic. Ens trobem amb fets consumats que dificulten, i molt, poder revertir la situació.

Però com passa amb totes les coses, podem fer-ne diferents lectures. Unes de més optimistes i altres de més pessimistes. Parlant de la llengua catalana costa trobar una visió optimista sobre el seu futur. Els que ens diem catalans som els primers que desconfiem de poder aguantar els embats als quals està sotmesa la nostra llengua. Però hem de rendir-nos davant la pressió dels tribunals i de determinades formacions polítiques i també d’alguns mitjans de comunicació? Quina és l’actitud que cal adoptar?

La Sentència del Tribunal Superior de Justícia de Barcelona va encendre totes les alarmes, ja que furga en la baula més feble per tal de fer un problema on no n’hi ha. Així, el conflicte lingüístic que alguns diuen que hi ha a Catalunya es trasllada al segment de població que representa el futur d’aquest país. Per tant, la jugada va molt més enllà de reclamar un percentatge. Es busca l’enfrontament i posar en evidència un problema que no existeix.

L’acord del govern català d’aquest dilluns, in extremis abans d’esgotar el termini per al compliment de la sentència, i davant la pressió d’una part dels partits per impedir que es modifiqui la llei, només frena el cop. Però l’enrenou ja és prou evident i, aquells a qui ja els va bé s’han sortit amb la seva.

Amb tot això, les escoles esdevenen el subjecte passiu i, poques setmanes abans d’acabar el curs i de la planificació per al pròxim, el que s’està provocant és una gran incertesa i inseguretat entre el professorat. A ningú se li escapa que, segons com vagin les coses, poden tenir problemes. D’aquí aquest decret del govern, i la modificació prevista i consensuada de la llei, per donar-los més seguretat.

De tota manera, el mal sembla que ja està fet i només cal esperar que no es malmeti el treball de tants i tants anys d’immersió lingüística que ha permès a tota una generació de fills de persones vingudes de fora conèixer les dues llengües a la perfecció sense necessitat de percentatges. Simplement fent servir estrictament criteris pedagògics.

Publicitat
Comentaris
To Top