A la secció d’opinió ‘L’observatori’ d’aquest diari, el periodista i bon amic Joan Brunet Mauri assenyalava fa uns dies algunes de les potencialitats musicals –com jo mateix he escrit– de la segona ciutat musical catalana i una de les més riques de l’Estat Espanyol. I és que, al marge de l’ecosistema de la música clàssica i l’òpera, Sabadell també ha estat i és un centre neuràlgic de l’entramat coblístic amb una dotzena de formacions la meitat de les quals ja són història, com apuntava Brunet.
En aquesta línia, actes com el de dissabte afermen la capitalitat cultural de cara al 2024: la celebració de la 32 edició de la Gala final del certamen La Sardana de l’Any, molt ben organitzat per la Confederació Sardanista.
Enguany es va celebrar l’edició corresponent als anys 2020 i 2021, ajornada per la pandèmia, en un acte ben presentat i a bon ritme per Queralt Pedemonte. El guanyador del Premi Popular va recaure en Jordi León per La Mola de Matadepera i l’accèssit en Joaquim Hostench per Elna; mentre que el Premi de la Crítica ho va fer en Setanta febrers d’Enric Ortí, amb l’accèssit per a Camí de Marc Timón.
Prèviament, les vuit candidates finalistes escrites per compositors consagrats, alguns joves i altres veterans, i alguns amb un catàleg prou ric, s’havien escoltat alternant la participació de la cobla La principal del Llobregat i la cobla Maricel. I entre les cobles, l’única compositora, Anna Abad, que va rebre el Premi Joventut per a La plaça de les il·lusions, amb el respectiu accèssit per a Raul Lacilla i Companys de viatge.
Sota el pseudònim artístic d’Anna d’Ivori i amb el suport de Lluís Pérez Cansell, ella mateixa va ser la responsable de la vessant musical del muntatge InTroit, protagonitzat per la cobla Maricel i el grup vocal In crescendo, que es va representar com a preestrena a la segona part de l’acte i abans del lliurament dels premis.
Es tracta d’un musical que s’oferirà aquest estiu dins el festival amb So de Cobla a Palamós i que combina tonades populars catalanes amb referències a altres melodies conegudes pel públic, com les d’El trencanous de Txaikovski, on també s’hi barregen ritmes de blues, de balada, de cançó pop, i que mostra la versatilitat i capacitat de mestisatge de la cobla com a formació orquestral.
El muntatge homenatja la plaça pública que esdevé centre de vida social i àmbit de memòria identitària i cultural, en un espectacle fàcilment adaptable al carrer, de caràcter performatiu i que puntualment juga a ser una batalla musical entre la cobla, la veu solista d’Anna Ivori i el cor –sovint a capella, amb micròfon, tot i la corda de sopranos un pèl baixes d’afinació-.
Amb el record a figures recentment traspassades com Jordi Puerto i Jesús Ventura, i el tradicional bis de La santa espina de Morera, es va cloure una de les dates més significatives del calendari musical català. Un calendari que, per cert, amb tenacitat manté viu el repertori per a cobla amb una vitalitat envejable des d’altres camps musicals a casa nostra.
