L’any 1934 Teresa Mas, coneguda per a molts com la Teresita, resident des de tota la vida al barri de Can Rull, va ser una de les alumnes que va passar bona part de la seva primera etapa educativa a l’aleshores anomenada Escola Unitària del Bosc de Can Rull. Fins als 14 anys, quan amb la mort del seu pare, va haver de deixar els estudis i anar a treballar, a la fàbrica: “M’ho vaig passar molt bé. Primer als parvularis i després amb els grans, les nenes. En guardo un gran record. Em va costar molt aprendre el pretèrit plusquamperfet, però les matemàtiques em van agradar molt”, recorda, la Teresita, present a l’acte d’ahir dimecres, juntament amb la seva companya d’escola la Caterina.
Amb la victòria dels nacionals, l’educació i el tarannà de les mestres, com la Carmen, de qui encara en guarda un record especial abans de veure’s obligada a deixar la docència per exiliar-se, va canviar radicalment anys després en aquelles quatre parets: “Va arribar un dia que abans d’asseure’ns a la cadira havíem de resar i després aixecar la mà, quan ens feien cantar el Cara el sol. Així cada dia, matí i migdia”, L’acte d’ahir, però, també va tenir d’altres protagonistes amb lligams molt estrets amb Jaume Òssul i Crusafont.
Per escassos mesos, no hi va poder assistir la seva filla i exalumna de l’escola de Can Rull, Isabel Òssul Pino, desapareguda el passat desembre, però si algunes de les seves filles, besnets i algun rebesnet del president de la Comissió Pro Escola de Can Rull: “Sempre ens va explicar les seves històries de petita de l’escola, de la mestra. Va aprendre a valorar la natura, les plantes i a donar valor a les coses. N’estava molt orgullosa,. Tot i assabentar-se’n als darrers mesos de vida saber què havia fet el seu pare, la va omplir molt”, va assegurar l’Eulàlia Blasi Òssul, filla de la Isabel. En la mateixa línia es va expressar la seva neta Natàlia, qui va afegir que “els tres anys a l’escola van enriquir molt a la meva àvia”.
