[Per Ricard Mas]
La Suite, de Barcelona, organitza una petita subhasta d’obra sobre paper, amb tan sols 180 peces, per al proper dijous 9 de juny a les 19h.
En aparença, es tracta d’una notícia banal, 180 dibuixets i aquarel·les, cronològicament datables entre les dècades del 1920 i el 1930. Però és de justícia remarcar que nou d’aquestes peces pertanyen a artistes vinculats a la nostra ciutat, i que malgrat el seu modest suport, expliquen molt bé qui som i d’on venim.
Per on començar? Per exemple, dos dibuixos d’Antoni Vila Arrufat que imiten l’estil de Joan Colom. El jove Antoni s’havia format al taller del seu pare, i va anar a Madrid, a l’Acadèmia de Sant Ferran, per obtenir un títol oficial. Aviat se n’afartà i prengué El Prado com a magisteri. Per guanyar alguns diners, anava enviant aquestes estampes populars a la redacció barcelonina de La Esquella de la Torratxa. N’hi publicà unes quantes, però no pas aquestes. Vila Arrufat estava definint el seu estil, i el 1917 encara no havia decidit ni l’anagrama de la seva signatura. Una venedora de productes de l’hort, davant la manca de clients, exclama: “No’s fà pas rès! M’hauré de decidí à vendre postals d’en Belmonte ó el Gallo” (que eren el Messi i el Cristiano del toreig, rivalitat inclosa).
Un altre artista increïble, Andreu Gamboa González-Rothvoss, format al taller de Vila Cinca, hi té tres aquarel·les, una de les quals literalment inspirada en el famós oli que Otto Dix pintà de l’actriu i ballarina Anita Berber, símbol eròtic i emblema LGBTI+, desapareguda tràgicament l’any de la versió de Gamboa (1928): si Dix empra només el vermell, aquí Gamboa es limita als blaus. Per cert, Gamboa, únic sabadellenc que participà en la cèlebre mostra logicofogista del 1936, era també l’únic referent espanyol que es trobà en l’agenda que deixà Walter Benjamin en suïcidar-se a Portbou el 1940. El Museu d’Art de Sabadell li dedicà una monogràfica el 2017, però no em consta que en conservi cap obra.
Hi ha també un dibuix per a la revista infantil Jordi, de Feliu Elias “APA” i una caricatura del seu germà Lluís, “ANEM”. Són rares, i aquest novembre podrem veure obra d’ambdós en una exposició al M.A.S. Ah, “ANEM” triomfà com a comediògraf i donà la seva col·lecció al M.A.S. (inclosos uns quants falsos).
Gustau Vila “Grapa” fou un il·lustrador molt vinculat a l’anarquisme. La seva caricatura mostra un artista “incomprès” que, mancat de recursos, es menja la seva pròpia obra: una natura morta. En acabar la guerra, tornà i fou denunciat. L’alcalde Marcet intercedí i fou alliberat.
Finalment, una magnífica natura morta a l’oli de Camil Fàbregas, conegut pels seus capitells de l’església de Sant Salvador i l’escultura-homenatge a l’alcalde Marcet.
La mala notícia és que aquestes obres no hagin atret l’interès de gaires sabadellencs. La bona és que estan valorades entre 100 i 600 euros. Està el got mig buit o mig ple? Ho sabrem aviat.
Estimacions de les obres a La Suite
Andreu Gamboa-Rothvoss (Sabadell, 1910- Barcelona, 1970)
Lot 2: Dona blava. París, 1928. Estimació: 400-700 €.
Lot 3: Cap d’home blau. París, 1928. Estimació: 400-700 €.
Lot 11: Dona dempeus. París, 1928. Estimació: 250-400 €.
Feliu Elias Bracons “APA” (Barcelona, 1878-1948)
Lot 22: Portada revista Jordi, núm. 9 (19-4-1928). Estimació: 150-300 €.
Lluís Elias Bracons “ANEM” (Sabadell, 1896-Barcelona, 1953) (44.1)
Lot 44: Parella amb nadó, 1917. Estimació: 100-300 €.
Gustau Vila i Bergadà “Grapa” (Sabadell, 1893-Carabanchel, 1955)
Lot 45: Menjant una natura morta, s.d. Estimació: 250-400 €.
Antoni Vila Arrufat (Sabadell, 1894-1989)
Lot 32: Venedora madrilenya, c. 1917. Estimació: 150-300 €.
Lot 33: La venedora madrilenya. Madrid, 1917. Estimació: 150-300 €.
Camil Fàbregas (Moià, 1906-Sabadell, 2003)
Lot 89: Natura morta amb barret de copa, c. 1930s. Oli sobre fusta. Estimació: 600-1000 €.
