[Per Gabriel Fernàndez, alcaldable i portaveu d’ERC a l’Ajuntament de Sabadell]
Aquests dies hem assistit a una magnífica notícia per a la gent de la ciutat, la comarca i del país: la inauguració del nou edifici Ripoll del nostre hospital Parc Taulí, un acte encapçalat pel president, Pere Aragonès. Una concreció palpable, real, no un render ni anuncis grandiloqüents que volen vendre fum: fets que impacten directament a la vida de la gent i en el dret a tenir una sanitat pública de qualitat.
Esquerra Republicana Sabadell n’estem molt satisfets, però, també de forma íntima i personal, deixeu-me confessar-vos que n’estic jo mateix perquè, conjuntament amb 13 regidors més, vam fer-ho possible al ple municipal, on vam prendre una decisió valenta i no exempta de crítiques per part dels de sempre: l’aportació de quatre milions d’euros per a la construcció de l’edifici Frontal Gran Via i la signatura d’un conveni entre l’Ajuntament i el Departament de Salut de la Generalitat per fer realitat el Pla Director d’Espais del Taulí, que ara fa un altre pas amb el nou edifici Ripoll gràcies a una inversió total de més de 65 milions d’euros. Un compromís liderat inequívocament per Esquerra Republicana amb els consellers Toni Comín i Alba Vergés, l’alcalde Juli Fernàndez i tots els qui formaven part del govern municipal 2015-2019. A l’acte, el director del Taulí va explicar i agrair el compromís del govern de la ciutat el 2016. Des d’aquí, gràcies, doctor Martí, pel gest.
També vull manifestar agraïment i reconeixement al teixit associatiu i veïnal, a la societat civil i als treballadors del nostre hospital, que han estat clau en la lluita i la reivindicació per a una sanitat de qualitat i amb recursos.
Aquell “sí” del 2016 no era fàcil: se’ns va acusar de tota mena de barbaritats, fins i tot de “prestamistes” de la Generalitat, i va tirar endavant per la fermesa i pel convenciment dels 14 regidors del govern del moment (ERC, Crida, Unitat pel Canvi i Guanyem), amb l’abstenció de CiU i Ciutadans, i amb l’únic vot contrari en tot el ple del PSC de Sabadell. Sí, sí: del partit de l’alcaldessa que ara treu pit i ens conta que ella ha aconseguit aquesta inversió, i que no té ni tan sols l’elegància per reconèixer, primer, l’error històric del seu partit en aquell moment, i, en segon lloc, l’encert dels qui ho vam fer possible de debò. De disculpes per aquelles acusacions del PSC de Sabadell, honestament i a aquestes altures, ja no n’espero. El “no” del PSC als pressupostos de la Generalitat que han acabat fent realitat aquestes inversions al nostre hospital millor que el deixem per a un altre dia.
Com a força d’esquerres, a la ciutat i al país, sempre hem defensat i defensarem la sanitat pública de forma determinada i militant. No ens va caldre cap crisi sanitària de la magnitud de la covid per saber, des de sempre, que les retallades en salut maten. I per això hem dit “no” quan calia: tant als qui van obrir el camí a les retallades amb la reforma exprés de l’article 135 de la Constitució espanyola (Zapatero, PSOE) com als qui les van aplicar a Catalunya amb disciplina i, fins i tot, fardant-ne (Mas, CiU).
Estem convençuts que els treballadors sanitaris continuaran deixant-se la pell per garantir el nostre dret a la salut, i és per això que cal dir “sí”, i des de tots els fronts, a conjurar-nos per obtenir més recursos, no només materials, sinó, també, humans. Tenim una sanitat pública d’una gran qualitat malgrat l’infrafinançament endèmic del nostre país, que pateix un espoli fiscal acusat i continuat: mani qui mani a la Moncloa, l’Estat espanyol és extractiu a Catalunya.
Per això, penso que cal parlar-vos com a adults i de manera clara, i dir-vos, des del compromís com a alcaldable de Sabadell, que aquest tarannà, demostrat amb fets, tant en salut com en altres àmbits, és sempre el nostre millor discurs per demanar-vos la confiança i reforçar el meu compromís amb tots els sabadellencs. Serà possible.
