PERE J. PUIG I ISERN

La B-40, l’acord d’una infraestructura de país

[Per Pere J. Puig i Ysern, president de la Comissió d’Urbanisme Infraestructures i Transports Cambra de Comerç de Sabadell]

Els darrers anys, a la comissió d’Infraestructures, Urbanisme i Transports, hem viscut un intens debat territorial.

Entre d’altres, hem assistit a la signatura del Pacte per a les Infraestructures de Catalunya, l’aprovació del nou Pla d’Aeroports, el Pla de Transport de Viatgers o l’aprovació inicial del Pla Territorial Metropolità de Barcelona i el Pla especial de Mobilitat del Vallès Occidental.

Tots ells han posat de manifest el dèficit infraestructural que pateix la comarca del Vallès i, en general, tota la segona corona metropolitana. El creixement urbanístic ha fet augmentar el pes socioeconòmic del Vallès sobre la Regió Metropolitana.

Les infraestructures en un context de crisi econòmica com la passada i el creixement actual són més necessàries que mai. No han de respondre a una lògica d’augment de consum il·limitat del sòl, sinó a la millor vertebració del territori, per a la seva estructuració i integració en una àrea metropolitana policèntrica.

L’acord per a la finalització de les obres de construcció de la ronda del Vallès en el tram Abrera–Terrassa per al 2023 és cabdal, però no disposa, ni tan sols, de la redacció de l’estudi informatiu del tram Sabadell–Granollers, que considerem clau per al nostre territori i per al país.

A conseqüència de tot plegat, es produeix un notable increment del trànsit a la C-58 i el nus amb l’AP-7, a més de la mateixa AP-7, insostenible en aquests moments per la logística empresarial del corredor del Vallès.

És cabdal poder fer arribar la ronda del Vallès fins a Sabadell com s’ha acordat entre el Govern central, la Generalitat i l’Ajuntament de Sabadell, Terrassa i Castellar, i disposar, en el futur, del traçat cap a Granollers. La continuació fins a Mataró és importantíssima per aconseguir connectar les ciutats de l’arc metropolità i l’important corredor industrial de la comarca, que ha de ser un projecte prioritari de país.

En una segona fase, Sabadell necessitarà completar el sistema de rondes amb la Via Interpolar Sud i la ronda Est, per així alliberar totalment el centre de Sabadell del trànsit de connexió, i guanyar espai urbà per a altres mitjans de transport i fer la veritable transformació de la Gran Via. La Via Interpolar ha de servir per al trànsit local i la comunicació dels polígons industrials situats prop de la B-30.

El túnel d’Horta, una altra infraestructura cabdal, és necessari per satisfer la demanda de mobilitat del Parc de l’Alba a Cerdanyola, el Centre Direccional, tot el seu desenvolupament i el de la demarcació de Sabadell.

També defensem la construcció d’una segona línia orbital ferroviària, que permeti la comunicació de les poblacions de la Riera de Caldes o la Vall del Tenes amb Barcelona, però també amb Terrassa i la Universitat Autònoma, a partir de Sabadell Estació.

El Vallès necessita millorar la seva accessibilitat sobre el territori. Vies com la B-30 no interactuen bé sobre les necessitats de mobilitat de les persones i les mercaderies. Es necessita una millor integració dels nusos de la xarxa viària per tal de minvar les freqüents congestions que es produeixen a punts específics de la xarxa viària i aturar la seva accidentalitat.

S’ha de recuperar el dèficit de les inversions a la comarca, ja que s’han destinat majoritàriament a reforçar l’esquema radial dels eixos de comunicació amb Barcelona i no han respost a la creixent demanda d’usuaris que es desplacen a l’interior de la segona corona metropolitana, tal com es desprèn de l’enquesta de Mobilitat de l’AMTU.

La Cambra continuarà defensant un model de territori que amb desenvolupaments com el Sincrotró, el Parc de l’Alba i Sant Pau de Riu-sec sigui un punt de centralitat de la nova realitat metropolitana. Una realitat més supramunicipal i integrada que reforci un gran lideratge econòmic de Sabadell al Vallès.

Comentaris
To Top