Publicitat
JORDI SERRANO

La Biblioteca de la Cooperativa La Sabadellenca

[Per Jordi Serrano, historiador i rector de la UPEC]

Pere Coromines ens descriu el Sabadell del segle XIX: “La ciutat catalana que té més bones associacions és Sabadell, la seva cooperativa de consum és rica, el seu Centre Federal també. Aquell poble fa societats per a tot, per portar-se una tassa de brou quan s’està malalt”. Es refereix a la La Emancipación. Sociedad de actos civiles.

Existí una biblioteca al Círcol Republicà Federal que va ser cremada pels feixistes sabadellencs l’any 1939. Però avui parlarem de la biblioteca de la Cooperativa La Sabadellenca, que té uns orígens llunyans, dels quals parlarem un altre dia. L’any 1906 va comprar uns terrenys, a finals dels anys vint se’ls va vendre, i aquests diners els va invertir a construir un edifici de 37 metres de façana al carrer de Víctor Balaguer, ara carrer del Sol, que es va inaugurar el 15 de desembre del 1929. Tenien 850 associats i el balanç anual arribava a 380.000 pessetes. El portaveu de la Cooperativa la Sabadellenca es va publicar fins entrada la guerra. La Cooperativa La Sabadellenca tenia una biblioteca al primer pis, l’autor dels mobles fou Josep Centelles. Aquesta cooperativa és l’equivalent a la ciutat de la Biblioteca Pública Arús, una biblioteca popular, la primera de Barcelona de l’any 1895 creada per Rossend Arús, un lliurepensador republicà com el president de la Cooperativa La Sabadellenca, Joan Salas Antón. Joan Salas va ser l’impulsor del cooperativisme espanyol, a qui va dedicar tota la seva vida. Els fons de la biblioteca sabadellenca es construïren a partir dels inicials que ja tenia la cooperativa, i a partir del llegat que feu Joan Salas Anton, un centenar de llibres sobre cooperativisme, més llibres d’història de clàssics de finals del segle XIX i primer terç del XX: Mariana, Pi i Margall, Pujades Bofarull, Rovira i Virgili; de política: Piotr Kropotkin, Jean Jaurès; o de geografia: Élisée Reclus i Odón de Buen. Hi ha autògrafs de Charles Gide, Benoît Malon, Gabriel Sardant, Anselmo Lorenzo, Rafael Altimira, Nicolás Salmerón, Francesc Ferrer i Guàrdia, Pere Coromines i de Sebastiao Magalhaes Lima. Per exemple, en un cas podem veure com funciona, a Salas li envia un llibre Francisco Giner de los Ríos, Estudios y fragmentos sobre la teoría de la persona social, “y como yo ya lo habría adquirido envié este a la Biblioteca de la Cooperativa Sabadellense, reservándome para mí el que V. me ha remitido”. La biblioteca va quedar abandonada des del 1939, però sortosament els feixistes no en van cremar els llibres. L’abril del 1979 es va reinaugurar la biblioteca, anomenada Biblioteca Salas Anton, però per un conjunt de circumstàncies al final els llibres van a parar a l’Arxiu Històric de Sabadell. La capital de la cultura catalana del 2024 potser hauria de recuperar la gran biblioteca popular de la ciutat, però, és clar, per fer-ho caldrà abans recuperar un dels grans edificis emblemàtics de la classe treballadora.

Publicitat
Comentaris
To Top