Una cantonada de la plaça dels Lledoners de Can Deu custòdia un element que parla del patrimoni, la història del barri i dels seus veïns. És un cactus que van plantar amb les mans els propis veïns només arribar al barri, fa pràcticament cinquanta anys. Un cactus que ha vist crèixer el barri.
Al bloc de la Carmen Arenas només hi queden sis veïns que van veure germinar aquella llavor. I recorda amb molta estima com el seu marit hi destinava hores a cuidar el jardí. “Ell va plantar el cactus amb molt d’orgull. A casa no ajudava gens [riu], però del jardí acabava baldat. I s’enfadava molt amb els nanos que jugaven a pilota i ho podien fer malbé”, recorda la veïna de la plaça.
Un cactus gegant del barri de Can Deu (Sabadell) / Marta Ordóñez
Les seves flors duren poc més de 24 hores: “Semblen de seda, un arc de Sant Martí”, apunten. La Pepi Barrera també posa en valor el cactus, que és fruit de la feina col·lectiva: “Sempre hem cuidat els jardins entre tots, és una forma de fer veïnatge”.
El cactus és la joia de la corona, i el que més sorprèn a qui visita per primer cop el barri. “Crida molt l’atenció, a la gent li encanta”, explica l’Engràcia. Però no és l’únic encant dels racons de Can Deu. A les jardineres hi ha tambbé gessamí, flors de nit, entre d’altres espècies que decoren els fonaments dels edificis. Això és una tasca d’ells. El que sí demanen és que l’Ajuntament, ara que els interiors de Can Deu són públics, reforci la poda dels arbres.
Carmen Arenas: “El meu marit ho va plantar. I com s’enfadava amb els nanos que ho podien fer malbé!”
Engracia:“Estaria molt bé que l’Ajuntament fes una poda dels arbres de les places de Can Deu”
Pepi Barrera: “Els jardins els hem cuidat sempre nosaltres, i hi hem plantat tot el que ara que hi ha”
