L’Helena Torrent viu a Covadonga i va inscriure la seva filla, que aquest setembre ha de començar P3, a les tres escoles públiques que li pertoquen per proximitat: l’escola Samuntada, l’escola Enric Casassas i l’escola Joanot Alisanda. Quan van sortir les places assignades, però, van començar els maldecaps: la seva filla no havia estat assignada a cap dels tres centres que havia sol·licitat. “M’havien advertit que a alguna família li acabava passant això i que es convertiria en un autèntic infern”, explica la mare.
L’Helena amb un formulari de sol·licitud per augmentar les ràtios o garantir una plaça a una escola del barri per a la seva filla / V.R.
Argumenta que l’administració els empeny a inscriure la seva filla a una escola concertada, i “tothom hauria de poder escollir quin tipus d’educació vol pel seu fill”, diu. Ara la mare mou cel i terra d’administració en administració per demanar una escola que es trobi al barri. “Ja no demanem la primera opció, però almenys la segona o la tercera”, subratlla.
Menys ràtios, menys places
L’Helena celebra que s’hagin reduït les ràtios, de fet, ho creu necessari: “jo no estic a favor que hi hagi 30 nens. Reduir-ho és beneficiós pels nens i pels professors”. Ara bé, creu que això hauria de venir acompanyat d’un estudi per saber si es podrà escolaritzar a tots els infants el següent any. “Que s’afegeixin línies o que es facin grups bolet”, diu, “tots els nens mereixen estar escolaritzats a prop de casa i baixar a la plaça i trobar-se els amics de l’escola.”
“No entenem res”
El Sergi Ortega es troba exactament amb la mateixa situació. Ell és de Can Llong i el seu fill no ha aconseguit la plaça de P3 ni a l’Institut Escola Virolet, ni a l’escola de Can Llong ni a l’Escola Mas Boadella —els més propers al lloc d’empadronament de l’infant—. Ortega diu que “no s’entén” que a Can Llong, que s’ofereixen un total de 120 places a P3, s’hagin esgotat sense que el seu fill no hi hagi accedit. “Entenc que hi ha alumnes que tenen germans i que tenen màxima prioritat, però jo visc i treballo a Can Llong, no entenc com no hem entrat dins d’aquestes 120 places”, etziba el pare.
Sergi Ortega a un dels carrers de Can Llong / V.C.
A més, afegeix que “l’acompanyament és nul” i que cap administració no et dona ni les eines ni les opcions per revertir la situació. “A inspecció ens han donat llargues”, lamenta. A més, explica que hi ha tramitacions que es poden allargar fins al 2 de setembre, només 4 dies abans de l’inici del curs escolar. “Com poden comprendre, és inviable que jo estigui fent tramitacions fins a aquesta data sense tenir garanties de res”, conclou.
“L’escola d’ofici és un cul de sac”
Tant al fill del Sergi com a la filla de l’Helena els han adjudicat una escola d’ofici. En ambdós casos el centre és el mateix, l’escola Arraona, als Merinals. Asseguren que, per defecte, l’algoritme que descarta als infants a Sabadell, els envia directament a aquesta escola. “Es un cul de sac”, diu l’Helena. El centre es troba lluny de Can Llong i de Covadonga, un fet que obligaria a les dues famílies a desplaçar-se fora del barri per portar els fills a l’escola. Aquest fet els “sembla indignant”, ja que, tal i com explica l’Helena “cal fomentar anar a peu o en bicicleta i aquest desenllaç només permet agafar el cotxe i col·lapsar la ciutat”.
Exterior de l’Escola Arraona / GOOGLE MAPS
