LLUÍS MATAS

142 anys re-industrialitzant (1880-2022)

[Per Lluís Matas, portaveu i candidat de Junts per Sabadell]

El carrer de la Indústria és un carrer que gairebé puc dir que em defineix, perquè compleix molts dels meus valors.

És un carrer modern. Perquè modernisme ve de modern i al carrer hi tenim destacats edificis modernistes. Els arquitectes de principis de segle XX creien que  l’arquitectura havia d’estar al servei de la societat per això es van dedicar a fer escoles, esglésies, hospitals, encàrrecs municipals o fàbriques, encara que també algunes cases és clar, qui paga mana i cap projecte s’ha de deixar escapar. Així trobem en el nostre carrer, algunes joies, el col·legi Sagrada Família, el despatx Lluch i l’hotel Suís i alguna casa. Però si fem un passeig tranquil i a poc a poc, veurem un munt de peces a tot el carrer, finestres, portes, picaportes, balcons, reixes de forja… petites meravelles d’una època en que es valorava la importància dels detalls, l’ofici amb talent dels artesans. Es volia crear una ciutat més organitzada pensada per aportar solucions i sobretot moderna.

És un carrer fet d’esperit col·lectiu. L’època de treballar en equip, arquitectes, pintors, artesans de mosaic, escultors, forjadors, ebenistes, vidriers i tèxtils tots amb l’objectiu comú: crear una obra d’art completa, ben solucionada i bonica a la vegada. es treballa amb col·laboració i iniciativa creativa. Això sí, no es concretaven plaços per acabar l’obra, ni es feia un pressupost previ, els artesans no volen presses ni preus tancats, aquí mana la creativitat, però el resultat és el que és.

És un carrer d’emprenedors. Els nostres avantpassats van fer d’aquest carrer el punt neuràlgic per desenvolupar gran part de l’activitat mercantil. Era el lloc ideal, el ferrocarril del nord, facilita  l’exportació i l’arribada de matèries primeres i de compradors.

És el lloc de posar el despatx on es mostra i es ven el gènere de cada temporada. La indústria llanera i cotonera de Sabadell fa créixer una ciutat que atrau visitants per mercadejar i per venir a treballar. Sabadell… i Terrassa, són les dues ciutats més importants de Catalunya, al 1914 som 32.398 habitants, 60 anys enrere erem només 14.000 sabadellencs.

És el carrer de la innovació. Durant el modernisme finals s.XlX i començament s.XX, els comerços adquireixen molta importància, es respira una època de bonança i  la mentalitat comercial canvia. Apareixen els primers aparadors, tal i com els coneixem ara. S’investiga amb nous materials, s’enbelleixen productes d’ús comú, mobles, utensilis, orfebreria, s’uneix l’art i la indústria. Sabadell és una ciutat de prestigi, coincidint amb l’Exposició Universal, personalitats que van a Barcelona fan parada a la nostra ciutat.

És un carrer que sorgeix de la col·laboració público-privada. Antoni Casanovas propietari del Vapor Rovira del c. Concepció va voler obrir un vial fins la seva fàbrica, al 1880 es va obrir un primer tram entre l’estació i el carrer concepció i 30 anys després es va allargar fins al carrer Sant Joan. Per tant la primera iniciativa és d’un particular.

Però l’arquitecte municipal d’aleshores va voler fer-se càrrec de la urbanització del carrer. Fent un plantejament acurat va donar-li unitat i disseny, la importància i projecció de la via ho requeria. Així és va planificar que la vorera nord fos ben ample, perquè els vianants que baixaven tots alhora del ferrocarril passaven disciplinadament per la seva dreta, a més és la vorera assoleiada on estava previst posar-hi arbres, bancs, fanals i fonts. La vorera sud era més estreta i funcional. En alguna època fins i tot es va parlar d’allargar el carrer indústria fins al passeig però s’havia de tirar la casa Duran a terra. No tots els projectes són bones idees i per sort ara tenim un monument historicoartístic dempeus, que ben aviat tindrà una nova vida.

Retrobem-nos amb aquest carrer tant significatiu de Sabadell. Ara l’hem tornat a polir per fer-lo brillar, per recuperar aquells valors modernistes de bellesa, de modernitat i innovació, però mantenint la seva personalitat gairebé com es projectava al Pla Molina de 1865 que el considerava un eix principal de la ciutat. Fem honor a la nostra història i homenatge als nostres avantpassats, visionaris emprenedors i moderns que ens han deixat la millor herència, una ciutat viva i potent que nosaltres seguirem transformant.

Junts ha fet possible la reforma del nostre carrer de la Industria, passeu-hi i deixeu que us sorprengui a cada pas.

Nota de l’editor: El D.S. obre les pàgines a les opinions dels grups amb representació a l’Ajuntament, que es publiquen segons ordre d’arribada.

Comentaris
To Top