[Per Pep Marès, mediador i gestor cultural]
Arran del Cafè amb gotes del mes de març que vam organitzar amb la Xarxa Onion on va participar l’Eduard Soler Alonso, responsable de l’Institut d’Investigació i Innovació del Parc Taulí va sorgir la idea de crear el primer Crowdfunding Sabadellenc per les Startups de Salut del Taulí. El passat 1 de juny vam fer una primera reunió amb diversos agents públics i privats on vàrem debatre els pros i els contres d’impulsar una iniciativa com aquesta.
Això em va fer reflexionar que un possible model de desenvolupament socioeconòmic a seguir per a Sabadell seria impulsar una xarxa d’espais d’Innovació ciutadana. Parteixo de la base que innovació ciutadana es demostra fonamental per abordar situacions de crisi, de canvis i d’incertesa i, per tant, no és forassenyat preguntar-se com impulsar-la, estendre-la i sostenir-la més enllà dels moments d’emergència, i com crear les condicions propícies perquè la innovació ciutadana es converteixi en un element clau a Sabadell.
Em pregunto amb quins reptes, necessitats, possibilitats, dificultats ens trobem per aconseguir-ho? I em venen al cap alguns exemples: traves administratives i burocràtiques; manca de costum i protocols que afavoreixin la gestió compartida i distribuïda de capitals; manca d’infraestructures i recursos comuns; insuficient reconeixement i enteniment de les diverses naturaleses, condicions materials i situacions dels agents implicats; competència per la visibilitat i la captació de recursos; capacitat de convocar i fer implicar a la ciutadania, manca d’experiència de treball compartit, etc. Però tot i les dificultats i si som partidaris que per obtenir un desenvolupament sostenible a escala local requereix espais i processos per a la participació ciutadana, el debat i la presa de decisions. Val la pena iniciar un repte com aquest. I en aquest sentit el govern local té una posició privilegiada per fomentar activament aquest repte. El govern local poden activar espais i fomentar processos perquè la ciutadania exerceixin els seus drets, ampliïn les seves capacitats, protagonitzin el present i decideixin el futur. I començar així l’aplicació de noves fórmules de generació de projectes, amb una major implicació per part de la ciutadania. Aquesta proposta de xarxa de laboratoris ciutadans implica impulsar la creació de nous espais de participació, innovació i acció ciutadana i en aquest sentit agents públics poden liderar la participació i els agents privats l’acció i els reptes.
Un laboratori social es defineix com un entorn d’innovació impulsat per la ciutadania on els usuaris i productors cocreen en un ecosistema de confiança i obert, que permet generar projectes d’innovació social, però també ho pot, i hi ha de ser de projectes econòmics i de negocis. En un laboratori social les persones que hi participen complementen experteses per trobar solucions i per superar reptes socials, econòmics i sostenibles, d’integració, de feminismes, de sostenibilitat, sobre la crisi mediambiental, d’educació, de cultura, etc.
Un laboratori de debat, treball i acció en el que es transforma amb noves metodologies d’innovació de treball i que permet: crear comunitat, teixir aliances, enfortir vincles comunitaris per a descobrir noves solucions, projectes transgressors als reptes socials i econòmics marcats amb un impacte real i efectiu.
Cal impulsar doncs aquests nous espais de participació, innovació i acció ciutadana per activar-ho es fa necessari un impuls publico i privat primer per ordenar i prioritzar temes clau, possibilitats i prioritats; i, en segon lloc, per marcar-nos una possible agenda de treball per iniciar activar laboratoris ciutadans que articulin i fomentin la innovació ciutadana a la ciutat.
