Publicitat
ELOI CORTÉS SERRA

En resposta a Jordi Serrano

[Per Eloi Cortés Serra, regidor d’Acció Social]

La diferència entre fer petar la xerrada per arreglar el món en un dinar de sobretaula i intentar fer coses efectives per canviar allò que no funciona és evident. Opinar i oferir solucions impossibles és ben fàcil, però hem de ser curosos quan parlem dels recursos públics. És molt senzill governar des del sofà de casa o fer d’entrenador d’un equip de futbol mirant la tele. Fer-ho des d’un equip de govern o des d’una banqueta al camp és molt més difícil. Ho sabem molt bé les persones que hem assumit una responsabilitat de govern, perquè voldríem anar sempre més ràpid en l’execució de les nostres idees. Però precisament en això consisteix fer política, a trobar el millor camí possible. Subratllo això del “millor camí possible” perquè en la gestió pública no es poden agafar dreceres.

Agraeixo molt sincerament totes les opinions respecte dels temes que gestionem com a govern de l’Ajuntament de Sabadell, perquè parteixo de la màxima que qualsevol idea que ens permeti millorar és una bona idea. I ho agraeixo quan la proposta parteix de persones com el Jordi Serrano, que ha treballat durant molts anys en el món dels esplais. Ningú a l’equip de Govern posa en dubte la seva tasca social i ningú té cap intenció d’entorpir la feina que tan bé fan els voluntaris de La Baldufa.

Una altra cosa és com ho fem per trobar solucions a situacions complexes. I aquí, malauradament, no puc estar d’acord amb el Jordi. Donar un cop de puny no pot ser mai el camí. I soc plenament conscient que el Jordi ho fa servir com a metàfora, però això de donar cops de taula és una manera de fer política lligada més aviat a la testosterona i a nosaltres ens agrada prendre decisions meditades i racionals. El que sí que serveix és convertir les polítiques socials destinades a la infància en una prioritat del Govern municipal, com hem fet. La prova és que des d’Acció Social destinem més de 250.000 euros anuals a l’accés al lleure dels infants amb menys recursos, i des d’Educació s’han ampliat les subvencions a les entitats dels 52.000 euros als 172.000. Ho fem amb el convenciment que cal donar les màximes oportunitats a qui té més dificultats.

Contràriament al que s’ha dit els darrers dies, no hem modificat cap criteri perquè les famílies puguin accedir a aquests ajuts, són els mateixos des de fa anys, i no els hem canviat. L’únic que s’ha modificat és el procés perquè les famílies puguin sol·licitar una prestació d’urgència social i que els seus fills puguin participar en un casal. Ho hem fet no per una ocurrència de ningú, sinó perquè la llei ens obliga a fer-ho. No podem defensar la llei quan ens va bé i criticar-la quan no ens va tan bé. El que hem de fer sempre és respectar les normes i ajudar que tothom tingui les mateixes oportunitats. I justament en això estem. Com bé saben les persones que treballen a l’Esplai, hem allargat el termini per presentar la documentació i facilitar que tots els infants de famílies en situacions vulnerables tinguin garantit l’accés al lleure. Som en un estat de dret i garantir la igualtat d’oportunitats vol dir garantir també el compliment dels requisits que es demanen per accedir als ajuts. Fer una altra cosa seria afavorir les desigualtats. I també cal que les famílies aportin tota la informació que se’ls demana. Per això des de l’Ajuntament estem dedicant moltes i moltes hores a col·laborar amb les famílies que tenen més dificultats perquè puguin tramitar els ajuts, amb un esforç enorme per part del personal municipal que ho fa.

Com deia al principi, governar des del sofà és senzill. En canvi, abordar un problema complex i trobar fórmules per modificar la realitat, sempre tossuda, és una altra cosa ben diferent.

Nota de l’editor: El D.S. obre les pàgines a les opinions dels grups amb representació a l’Ajuntament, que es publiquen segons ordre d’arribada.

Publicitat
Comentaris
To Top