Publicitat
Oci i cultura

Marc Rius, actor: “Ens agraden les perruques i els canvis de vestuari vertiginosos”

marc rius

L’actor sabadellenc de La Calòrica serà al Fresc Festival, diumenge 3 de juliol als Jardinets de la Caixa

Marc Rius representant 'Els Ocells' / Anna Fàbrega

Marc Rius Utset (1986) torna a Sabadell, la ciutat que l’ha vist créixer com a actor. Va formar-se a la Faràndula i també hi va ser professor. És un dels fundadors de l’Embassa’t, el festival de música per excel·lència de la ciutat. No serà la primera vegada que passa pel Fresc Festival, on amb La Calòrica ja va representar Sobre el fenomen de les feines de merda. En aquesta ocasió, amb la mateixa companyia hi duran Els Ocells, diumenge.

Seràs profeta a casa teva: tornes a actuar a Sabadell.

És una de les places que fa més respecte. Serà un públic amic, conegut i familiar, aleshores l’exigència es multiplica. En qualsevol cas, actuar a casa té un component emocional molt bonic.

Tal com recalquen els artistes que han estat al Fresc, és cert que la ubicació captiva?

Els Jardinets de la Caixa són un entorn idíl·lic per a desenvolupar-hi activitats culturals. Quan hi vam portar el festival Embassa’t, els artistes ens deien a l’organització que la seva actuació havia estat especial. Es connecta molt bé amb el públic. Per la naturalesa que envolta l’escenari, no sembla que estiguis al Centre de Sabadell.

Un grup d’amics de l’Institut del Teatre vau fundar la companyia La Calòrica, en plena crisi del 2010. Us n’heu sortit?

Després de 12 anys, creiem que sí. Podem sobreviure del que fem amb La Calòrica, amb projectes teatrals o a televisió. La Calòriva va néixer en un context de crisi brutal, hem passat per la Covid, que ens han aturat durant dos anys, i ara estem a l’entrada d’una nova crisi. Sempre hem tingut ganes boges d’explicar les coses que ens han vingut de gust a dalt de l’escenari. Ens hem consolidat com a companyia de teatre estable.

Marc rius /Anna Fàbrega

Marc Rius representant ‘Els Ocells’ / ANNA FÀBREGA

Ens trobem a l’entrada d’una nova crisi en el sector del teatre?

Hi ha una crisi de públic en el teatre. S’ha notat molt a la primavera, amb platees terriblement buides, tant de grans propostes comercials com alternatives. És greu, és una llàstima i és perillós.

Des de La Calòrica tracteu problemàtiques a través de l’humor. És una de les vostres línies mestres?

Sense voler fer moltes lliçons i fugint dels discursets, ens agrada escollir temes que ens preocupen o sobre els quals ens ve de gust crear i aportar. Per nosaltres, és la millor manera de passar-nos-ho bé i d’arribar al públic.

Aquest estil és el que podrem veure el diumenge?

Crec que Els Ocells és un dels espectacles que defineix millor La Calòrica: parla de política, del capitalisme, del neoliberalisme… Fem cabaret, hi ha quatre actors que fem més de 30 personatges, hi ha trets… Un tio de classe alta neoliberal apareixerà vestit d’ocell i presentem la democràcia com una senyora gran i mig moribunda. Quan vam començar a treballar l’obra, ens sentíem una mica perduts. Però ha sortit un còctel calòric que ens defineix a la perfecció, amb molt bon vestuari i escenografia d’Albert Pascual.

Quina transformació feu d’‘Els Ocells’ d’Aristòfanes, de l’any 414 aC?

Només en guardem el títol i el nom dels personatges, la resta és cosa nostra. Aristòfanes va fer una comèdia que criticava la democràcia quan només tenia 50 anys de vida. Parlant des d’ara, nosaltres critiquem el capitalisme i el neoliberalisme.

Només quatre actors per a 30 personatges?

Ens agrada treballar els multipersonatges. Ens agraden les perruques i els canvis de vestuari vertiginosos. És també un dels trets característics de l’obra De què parlem mentre no parlem de tota aquesta merda, que vam fer al Teatre Nacional i al Principal de Sabadell. Sempre comentem que ens agradaria que el públic pogués estar a darrere de l’escenari, perquè hi ha una altra funció!

Quines altres curiositats podrien agradar saber al públic? Una altra anècdota en clau interna, sense importància, és que a la companyia ens agrada molt menjar! I per això sempre surt menjar de debò a les obres.

Publicitat
Comentaris
To Top