Gaudint de la família. Aquesta és la realitat actual de Pedro Munitis mentre espera que surti alguna oferta per la pròxima temporada. Fa una setmana es va conèixer de manera oficial el seu ‘no’ a la proposta del Centre d’Esports. Però la decisió no va ser tan fàcil. Va tenir matisos que el tècnic càntabre explica en aquesta entrevista en exclusiva per al Diari de Sabadell. Parla sense embuts i vol deixar clar que la seva prioritat era continuar a la banqueta arlequinada.
Com van les vacances de Pedro Munitis? Doncs amb molta tranquil·litat. El meu objectiu era gaudir de la família després de molts mesos sense fer-ho i esportivament, a l’espera de notícies. Castelló? De moment, no he rebut cap oferta.
Volia continuar en el Sabadell? Era la meva primera opció. Sempre ho va ser. Després de l’últim partit contra l’Algesires, jo marxo a Santander perquè necessitava desconnectar i veure la meva família, però vaig transmetre al club la meva predisposició a continuar. M’agradaria explicar tot el procés.
Endavant… Ens vam donar uns dies de reflexió i la primera trucada va ser del president Esteve Calzada. Em diu que tenen interès en la meva continuïtat i m’explica que el pressupost de l’any anterior no es podia mantenir, però seria prou important per fer un equip competitiu.
Quina va ser la seva resposta? Vam quedar per matisar-ho tot, però en aquell moment el Sabadell, insisteixo, era la meva primera opció. Fins i tot li comento que tot abaixant el pressupost, pensava que es podria construir un equip molt interessant fent bé les coses.
Hauria signat en aquelles condicions? Sens dubte. Amb la primera proposta hauria continuat en el Sabadell. Penso que amb menys diners podíem fer una plantilla molt competitiva. Potser no hauríem pogut fitxar a la carta, però es tractava d’aprofitar el bloc de jugadors més rellevants de la temporada anterior i afilar en les incorporacions.
Llavors, què és el que passa després? Passen uns dies i rebo una trucada de Bruno Batlle (director general) per dir-me que el pressupost inicial era inviable i no em podien assegurar res en l’àmbit esportiu. L’escenari havia canviat totalment.
Com reacciona, amb decepció? No, ja porto molts anys en el món del futbol i sé que és molt canviant. Entenc la postura del club i agraeixo que fossin sincers amb mi. Considero que ells han de vetllar pel club i si no tenien els diners previstos, tampoc podien hipotecar el futur. Això demostra la seva honestedat. El club està en bones mans.
Dedueixo que vostè hauria estat encantat d’encapçalar el nou projecte arlequinat. Sí, m’hauria agradat molt. De fet, és el meu gran repte com a entrenador. Gairebé sempre he hagut d’arribar a mitja temporada, en situacions complicades, com va passar amb el mateix Sabadell l’any passat. Jo voldria començar des de zero, treballar bé durant la pretemporada i formar un bon grup. A més, en el Sabadell es donaven totes les condicions: m’havien tractat de meravella, vaig treballar amb total llibertat i també existia una gran connexió amb l’aficionat. Això no és fàcil de trobar en el futbol actual. Em sentia a gust i totalment identificat amb el club.
Mai es va plantejar acceptar amb la segona proposta? Era absurd continuar si no podíem millorar el que havíem aconseguit. No volia espatllar una experiència molt bonica. En el futbol no hi ha memòria, es viu el dia a dia, dels resultats. Si no es podia competir amb els millors, no tenia cap sentit continuar.
Li ha donat moltes voltes a les dues últimes jornades de la lliga passada? Ho vaig analitzar en el moment i em reitero: crec que vam arribar massa justos en tots els sentits, sobretot mental. L’equip va tenir un desgast enorme per poder sortir de la zona de descens i després va fer un altre esforç sobrehumà per situar-se a dalt. Tot això sense tenir gairebé cap marge d’error. Vam fallar quan ja no podíem rectificar. Tampoc van ajudar algunes circumstàncies. Al camp del Linares, sense que serveixi d’excusa, penso que la rigorosíssima expulsió de Muguruza va ser determinant. I contra l’Algesires, sense fer el nostre millor partit, estava tot igualat i ens condemna un gol que neix d’un servei de porteria. Ens va passar el que mai havia passat.
De totes maneres, el seu record del Sabadell és positiu, no? Molt positiu, excel·lent. Vull mostrar el meu agraïment als jugadors, treballadors del club, aficionats i també els periodistes pel seu tracte. A partir d’ara em considero un arlequinat més per a tota la vida.
