[Per Arnau Bonada, economista i president de la Xarxa Onion]
En els moments més tenebrosos i incerts del primer confinament pandèmic, vaig fer una llista de les coses que m’agradaria poder tornar a fer. D’aquesta llista, afortunadament, ja només quedava una línia pendent: tornar a anar a un concert de Pearl Jam. Aquest cap de setmana, a Estocolm, finalment vaig poder-la ratllar.
Per als que no els conegueu, Pearl Jam és, juntament amb Nirvana, la banda de Seattle més icònica del grunge, un moviment musical que va marcar tota una generació de joves els anys noranta. L’equivalent, si em permeteu la ironia, al que succeeix avui dia amb el reggaeton. Es tracta, a més, d’un grup que sempre s’ha significat políticament. Aquest diumenge, a mig concert, el seu cantant, el mític Eddie Vedder, va dedicar unes paraules de gran preocupació sobre el que està succeint al Tribunal Suprem nord-americà. Va animar els suecs a votar a les properes eleccions presidencials i els va advertir amb un “Don’t take anything for granted”. És a dir, a prendre consciència que determinats drets col·lectius i individuals que han trigat anys a consolidar-se poden perdre’s –la metàfora és seva– en menys del que dura un capvespre d’estiu suec. L’ovació va ser absoluta i emotiva.
A l’avió de tornada, llegia un llibre de Michael Booth en el qual compara els països escandinaus amb els anglosaxons. Sobre Suècia, vaig subratllar una interessant frase: “L’americà vol la llibertat per a fer, el suec vol la llibertat per a ésser”. Aquí hi podríem afegir, inspirats en Diaz Ayuso, que l’espanyol vol la llibertat per anar al bar.
Una reflexió complementària que també voldria subratllar: Suècia s’ha convertit en un cash-free country. En cinc dies no vam veure ni una sola moneda ni cap bitllet. De fet, a la majoria de negocis ni tan sols els acceptaven; fins i tot, un pagès que ens va vendre unes maduixes salvatges a peu de carretera va cobrar-nos amb datàfon. Sent Espanya un dels líders europeus en economia submergida, no s’acaba d’entendre per què cap govern no impulsa aquesta mesura aquí. No deu interessar…
Bé, cada vegada que torno de viatge d’un país nòrdic, a part de la llum dels seus paisatges, intento endur-me un bocí de la seva filosofia lagom. És a dir, ni massa poc ni en excés: tot en la seva justa mesura. Tant de bo aquí la inflació esdevingui més lagom perquè, si no, patirem.
