CIPO té història, present i està ben arrelada a la nostra ciutat. Naixia de les mateixes necessitats de pares i mares de persones amb discapacitat intel·lectual de Sabadell el 1968 i, més de 50 anys després, ja dona feina a 160 persones amb diversitat funcional. També atén cent persones més des del seu vessant assistencial. Joan Madaula és president de CIPO i copresident de la plataforma Vàlua. Reflexiona sobre com pot millorar l’atenció social a Sabadell, els reptes de ciutat i de l’entitat que lidera.
A les jornades de debat de Sabadell Cercle d’Entitats, es posava sobre la taula com millorar el sistema social de Sabadell. Quina és la seva reflexió? L’Ajuntament té unes competències limitades en aquest àmbit, el nostre finançament prové de la Generalitat. Ara bé, sempre hi ha possibilitats de millora: l’Ajuntament encarrega feina als professionals de CIPO, però encara hi ha més recorregut. Per exemple, es pot redirigir els 40 milions d’euros en contractació pública externa i prioritzar més empreses o entitats sense lucre que atenen persones amb risc d’exclusió. O polítiques que no costen diners: facilitar la cessió d’espais o terrenys per a entitats. Sabadell és sensible, però encara necessitem un pas més.
La Generalitat subvenciona el 90% de les vostres despeses. Com ho fan per cobrir el restant? Fa deu anys que es mantenen els concerts congelats. El 10% que ens falta? Ens busquem la vida. Tenim uns 140.000 euros de dèficit anuals, però el Centre Especial de Treball (CET) de CIPO eixuga aquesta xifra. És un cas concret, no totes les entitats del tercer sector de Sabadell tenen part productiva. I això ens va en contra, costa trobar personal perquè els sous són molt ajustats.
Funciona el binomi de col·laboració publicoprivada? És un model que fa 60 anys que funciona a Sabadell. Si tot el que fem nosaltres [les entitats] es delegués a l’esfera pública, hi hauria un problema molt gran dèficit. Nosaltres hi som, i això estalvia maldecaps a l’administració. Així que, ara mateix, desmantellar la xarxa d’entitats privades és inviable. El que és indispensable és afavorir que puguem sobreviure i créixer. Les entitats de la Plataforma Vàlua atenen 50.000 persones a tota la ciutat. Si no hi fóssim nosaltres, realment hi hauria un problema. Hi hauria encara més dificultats per als nostres usuaris. Les entitats són una xarxa salvavides, i sort que les tenim.
CIPO ha ofert un contracte a L’Amanidor a quatre estudiants de la formació d’Hoteleria de Xaloc. Estem molt il·lusionats perquè el projecte de l’Amanidor funciona prou bé, s’ajusta a les previsions que havíem fet, 50 menús al dia. Sumat als dinars que fem al nostre centre de dia, fa que aquest projecte sigui sostenible i puguem contractar nous professionals. Ara bé, volem demanar una revisió dels preus dels menús perquè hem assumit un increment de preus dels productes. Oferim qualitat, i molt econòmic. 5,60 per la gent gran i poc més de 8 euros per la resta de clients. L’Amanidor va funcionant, però busquem altres formes de finançar-nos, tenim moltes perspectives de creixement.
