[Tona Codina, publicista i consultora de comunicació]
Has vist el vídeo de promoció del Vallès? M’ha impactat perquè m’ha tocat. Vendre la comarca com a destinació turística és un bon repte. Troba-t’hi. Sempre ha estat difícil. El Vallès Occidental té història i patrimoni, té modernisme, té natura, té gastronomia potent, cultura popular, tradició i quan s’hi posa crea tendència; podria funcionar. Però és difícil perquè és massa a prop de la gran Barcelona, de la costa i de destins turístics més populars que s’ho mengen tot. Massa lluny perquè vingui de pas. Massa a prop perquè sembli excitant. Però sembla que no està tot perdut. Almenys el vídeo que el Consell Comarcal ha llançat fa uns dies amb la productora We Color Music treu múscul i aposta per vendre el territori de portes endins. Una peça de quatre minuts que apel·la a l’autocomplaença local, ens repta a fer turisme de comarca i a mirar-nos el territori de proximitat amb orgull. I ho fa més bé del que sembla a priori.
M’arriba i me’l miro intrigada; a veure com s’ho hauran fet. Només començar, pla de l’horitzó muntanyós i detecto una errada greu al primer segon. Logotipada i al centre, la mítica frase de Pere Quart: “Com el Vallès no hi ha res”. Nooo. Disgust. Que cutre. Una evidència prescindible que resta interès a la peça. Això és millor deixar-ho per al final: captaràs l’atenció tota l’estona, per tancar amunt, confirmant sospites. Però va, no et facis la xula, penso. Segueixo el visionat sense gaire bones expectatives. Musiqueta de jingle, sembla tot molt costumista, però aviat hauré de reconèixer que la cosa fa un tomb.
“La mare sempre em diu que estem de sort.” Veig que la lletra em dona pistes i serà decisiva. M’explica la història d’una nena autòctona que a mesura que va creixent va descobrint la comarca gràcies a la seva mare. Amb aquest fil conductor i fins que envelleix, és a la lletra de Mateu Peremiquel, on subtilment es desplega l’argumentari de venda.
Per cert, molt ben resolt el canvi d’edat de la protagonista, amb el recurs de tancar i obrir d’ulls. Veig també que els personatges que presenta no són models professionals i recordo que a les xarxes van fer una crida per convocar interessats a sortir-hi. Punt a favor, coherent suposo també amb el pressupost. És publicitat de l’estil que ara s’anomena real, que fuig dels estereotips de models perfectes i imatges idealitzades on la gent del carrer és la protagonista. Un cop ens ha situat, comença el catàleg de destins emblemàtics i propostes amb els protagonistes: Masia Freixa, la Mola, el MNATEC, Mercantic, gegants i diables, “Racons que no esperaves ni trobar.” El claustre del Monestir de Sant Cugat, parc natural, vinya i romaní. Mentrestant, la cançó avança: “Ho tens aquí, ho tens a prop de casa.” Potser s’hi troba a faltar alguna referència explícitament sabadellenca i de la seva àrea d’influència que complagui a tothom, em pregunto si cal.
Vas veient els destins habitats, on les persones interactuen amb l’entorn i de cop et sorprens emocionada. “Això és part del teu camí, fes-lo teu i fes-lo amb mi.” Fa referència a les petites coses, les més importants, les que fas allà on ets i amb les persones que t’envolten, que són les que et defineixen. Ben trobada també la idea que “el Vallès té més del que has vist.” En aquesta línia i donant la raó a l’espot, al canal de Youtube de Viu el Vallès algú suggereix identificar-hi els destins per poder-los visitar. No cal empastifar la peça amb tanta informació. Però la idea pot ser el germen d’una acció potent a les xarxes que demani mobilitzar-se. Ara que ens heu tocat la fibra, ha arribat l’hora de l’storydoing!
