Anna Comas i Blanca Adell. Dos noms que de ben segur quedaran impresos en la memòria d’Iganga, un poblat d’Uganda situat a 20 km del Nil. Tot va començar amb un missatge de Whatsapp: “Ei, Blanca, t’agradaria fer un Treball de Final de Grau diferent amb mi?”. L’Anna és de Sabadell i estudia Enginyeria Industrial i ADE a l’Institut Químic de Sarrià i la Blanca estudia Enginyeria Industrial; juntes van endinsar-se en un treball que va acabar assolint una envergadura que mai s’haurien imaginat. Han aconseguit construir un pou i distribuir-ne l’aigua per un poblat ugandès.
“Ha estat un projecte rodat. Hi ha moltes coses que haurien pogut sortir malament; en canvi, tot ha anat perfecte” - Anna Comas
L’Anna i la Blanca al costat del pou a Iganga (Uganda) / Cedida
Una ONG, una idea i un aqüífer
Una havia estat al Perú, fent un voluntariat, i l’altra a Madagascar; i tenien clar que volien fer girar el seu treball entorn de temes solidaris i d’ajuda humanitària. Van contactar amb una ONG, anomenada ‘Petits Detalls’, que treballa amb un centre de menors a Iganga batejat com a Omukisa. Aquí es va gestar la idea del treball. El centre d’acollida travessava un problema: no disposava d’aigua i l’havien d’anar a buscar a una font manual situada a mig quilòmetre. L’Anna i la Blanca es van proposar crear-hi un pou per poder subministrar aigua als 25 infants que hi ha acollits.
El primer pas va ser esbrinar si la zona comptava amb aqüífers subterranis propers. Per fer-ho, van contactar amb una empresa espanyola que, mitjançant un programari, dedueix on s’emmagatzema aquesta aigua subterrània i a quin nivell de profunditat del subsòl es troba. Eureka! Hi havia aigua sota els peus d’Omukisa.
Fil a l’agulla
Després d’un estudi hidrològic al pur estil saurí per reconfirmar que hi havia un aqüífer, el projecte de les dues amigues va començar. Van coordinar les primeres passes des de terres catalanes i gràcies a les primeres subvencions econòmiques, que van enviar directament a Iganga, el projecte va arrancar de la mà de l’ONG AmigoSolidarios. Elles dissenyaven com havia de ser el pou i la torre d’emmagatzematge; i l’ONG, des del terreny, s’encarregava de tota la construcció: edificis, latrines, tancs… Van iniciar-se unes setmanes de contactes telemàtics a més de 8.000 km de distància i finalment a finals de maig de 2022 el projecte ja estava completament dissenyat.
Vol a Uganda
Havia arribat el moment. Després de mesos d’esforç i temps dedicat, el 23 de maig l’Anna i la Blanca van volar juntes a Iganga. Van arribar al poblat just el dia que començaven les obres de perforació del sòl. Finalment, 3 dies més tard, el 26 de maig, la feina realitzada va donar els seus fruits: va brollar el primer raig d’aigua del subsòl cap a l’exterior.
La torre d’emmagatzematge fa 6 metres d’alçada i té una capacitat de 10.000 litres d’aigua / Cedida
Immediatament, va fer-se una prova per avaluar la qualitat de l’aigua, que va tenir uns resultats positius. Tot i considerar-se potable, ni l’Anna ni la Blanca van provar-la, ja que el seu organisme no està acostumat a una aigua amb tantes partícules i els podria haver generat vòmits o malestar.
Ara només faltava la construcció de tot l’entremat de distribució de l’aigua: la torre d’emmagatzematge, les canonades, les aixetes… Sobre paper el projecte havia d’acabar el 22 de juny, una data que tant l’Anna com la Blanca veien molt ajustada. Novament, però, els va somriure la sort. El 19 de juny va fer-se una prova definitiva i el projecte es va donar per acabat, amb 3 dies d’antelació. L’aigua va brollar per totes les aixetes i fonts que s’havien construït al centre d’acollida Omukisa.
El finançament
El projecte ha costat 18.500 euros i s’ha finançat mitjançant el crowdfunding i una subvenció de l’UPM, que va premiar la idea amb 10.000 euros. El mecenatge segueix obert, ja que l’ONG ‘Petits Detalls’ va haver d’avançar 2.500 euros que faltaven per recaptar.
La perforadora a la cerca d’aigua del subsòl / Cedida
