Oci i cultura

Hamlet autopsicoanalitzat

Hamlet.01 fresc festival

Escrit durant la pandèmia per Sergi Belbel expressament per a Enric Cambray, es tracta sobre la tragèdia més famosa de Shakespeare

/ VICTÒRIA ROVIRA

Sergi Belbel: Hamlet.01. Enric Cambray, actor. Amfiteatre de l’Espai Cultura de Sabadell. 10-7-22.

Un dels espectacles top que recordarem de la cinquena edició del Fresc Festival serà el Hamlet.01. Escrit durant la pandèmia per Sergi Belbel expressament per a Enric Cambray, es tracta d’un monòleg llarguíssim de quasi dues hores en què el protagonista de la tragèdia més famosa de Shakespeare i una de les cimes de la literatura universal, Hamlet, es presenta com a subjecte del segle XXI per a explicar, comentar i diseccionar el primer acte de l’obra que protagonitza.

A partir del format d’ Stand-up Comedy, l’actor barceloní es presenta sol, davant l’auditori al qual interpel·la de manera constant, emmarcat en l’essencialitat d’un charlista -com diria el gran Godoy-, amb l’atrezzo indispensable i gestionant ell mateix els canvis d’il·luminació, que ajuden a delimitar moments i perspectives discursives.

Ho fa emprant un català ric en lèxic que denota l’arrel filòloga i d’adaptador de Belbel farcida de lògica, brillants jocs de paraules i autoparodia de les que n’extreu metàfores, imatges, missatges polítics i reflexions filosòfiques. El discurs, magníficament filat per un considerable ventall de tècniques narratives, ofereix altes dosis de creativitat i sense amagar l’admiració per l’original shakespearià que relaciona amb molts altres temes en agudes digressions; algunes d’actualitat i altres reivindicatives de l’alta cultura com la repassada a Hitchcook i l’ús d’arquetips i símbols, o el descobriment del propi Hamlet com una còpia adaptada de l’Orestes d’Esquil.

En aquest sentit, Belbel ha elaborat un magistral exercici de meta literatura -en tant que reescriptura- subversiva i divulgativa, idònia per a revisitar al príncep de Dinamarca i el seu propi procés de catarsi. Un procés incipient en un final d’obra tou i d’anticlímax respecte l’exigència física i l’alt ritme de paraula d’aquest Hamlet hiperactiu, puntualment histriònic i molt exigent per l’enorme rapidesa mental, dicció i memòria que requereix. Enric Cambray l’encarna amb intensitat i molta intenció, tant els diàlegs com les personificacions de l’original i de la divertida hipèrbole de si mateix. I és que aquest és un Hamlet xerraire, que també pensa i que, de base, s’agrada a si mateix per ser qui és. Per aquesta raó i per la seva singular consciència s’autopsicoanalitza, té opinió i reflexiona sobre el que succeeix en l’obra shakespeariana.

En el fons és un magistral comentari de text escenificat amb diversos nivell de lectura –i de relectura- que desconstrueix enginyosament i dessacralitza l’acte primer d’aquest clàssic universal, alhora que l’enalteix ensenyant-nos una manera d’escodrinyar la tècnica dramatúrgica i el sentit del teatre com a fet. Si Belbel com autor i Cambray com actor mantenen la potència demostrada en aquest primer projecte al llarg de la resta d’actes que volen presentar anualment, podríem estar davant d’un cicle mestre del teatre català contemporani.

Comentaris
To Top