Publicitat
JOSEP ROF

Ultraconnectats

[Josep Rof,  enginyer industrial i expert en innovació]

El passat mes de març es va tornar a celebrar el Mobile World Congress. La participació va ser força bona i hi van assistir més de 60.000 persones.

Un dels punts rellevants va ser l’expansió de la connectivitat. S’espera que el 2030 hi hagi més de 125.000 milions de dispositius connectats (uns 15 per persona, ja que el món haurà passat de 8.000 milions d’habitants). Això serà gràcies a la connectivitat 5G (que vol dir cinquena generació), en què l’èmfasi és la connexió de dispositius. No sols els ordinadors, telèfons, tauletes o llibres digitals, que ja ho donem per fet, sinó també automòbils, electrodomèstics, maquinària, sistemes d’il·luminació, eines de treball, endolls, interruptors, etc.

A escala econòmica, s’estima que això afegirà a l’economia, segons la consultora McKinsey, un increment de dos bilions (milions de dòlars o sigui 2.000.000.000.000 $). Serien dos trilions dels anglosaxons.

L’informe reprodueix aquesta estimació d’IDC: el 2025 un usuari mitjà interactuarà amb dispositius connectats al voltant de 4.800 vegades al dia, una xifra molt superior a les 601 interaccions que el mateix usuari va poder tenir el 2020. Com a remat, McKinsey torna a explicar que durant les vuit primeres setmanes de la pandèmia, l’ús de la tecnologia va fer un salt equivalent a cinc anys.

Però com hem arribat aquí? Primer, cal recordar que el primer ordinador totalment programable va ser l’ENIAC, desenvolupat el 1946, just després de la Segona Guerra Mundial. Fabricat a la Universitat de Pennsilvània, als EUA, per John Presper Eckert i John William Mauchly, ocupava una superfície de 167 m2 i estava formada per 17.468 vàlvules electròniques, que permetien realitzar prop de 5.000 sumes i 300 multiplicacions per segon. Les vàlvules, per entendre’ns, serien com unes aixetes que deixarien passar o no electricitat. Així, els experts d’aquell moment deien que es necessitarien un màxim de cinc ordinadors a tot el món. Com per refiar-nos dels experts!

Però, l’any 1947, els estatunidencs John Bardeen, William Shockley i Walter Houser Brattain van descobrir el transistor. I on ho van fer? Sí, ho heu endevinat, el que ara anomenem Silicon Valley. Aquests investigadors van rebre per aquesta invenció el Premi Nobel de Física del 1956. Els transistors eren molt més petits i eficients que les vàlvules i aquí va començar una primera fase de l’expansió de l’electrònica. Però encara faltaven unes altres peces.

Així, l’any 1958, Jack Kilby va crear el primer circuit integrat quan treballava per Texas Instruments. El va patentar el 6 de febrer del 1959. Aquest circuit estava format només per sis transistors. L’any 2000 va rebre el Premi Nobel de Física.

I arribem a l’últim pas. El 15 de novembre del 1971, Intel va treure el primer microprocessador de la història, l’Intel 4004. Curiosament, no el va crear per a un ordinador, sinó per a una calculadora científica, la Busicom 141-PF, que Nippon Calculating Machine els va encarregar. Aquest processador el va dissenyar l’italià Frederico Faggin i ja tenia 2.300 transistors. Com a curiositat, el xip de cada 4.004 tenia unes petites F.F. a la cantonada.

Intel, que vol dir Integrated Electronics, va ser fundada el 18 de juliol del 1968 pels pioners en semiconductors Robert Noyce i Gordon Moore. També com a curiositat, al principi la companyia es volia dir Moore Noyce, però en anglès sonava com “more noise” (més soroll) i van optar per Intel.

El senyor Gordon Moore és conegut per la seva llei, que és una relació empírica vinculada a l’adquisició d’experiència en la producció de transistors. Aquesta diu que: “El nombre de transistors en un circuit integrat dens es duplica aproximadament cada dos anys”. La Llei de Moore és una observació i projecció d’una tendència històrica.

Això és el que ha anat passant: cada vegada processadors i components més petits, més potents, més econòmics, etc. Així, un processador d’avui dia arriba a tenir 9.600 milions de transistors. I pel que fa a cost, un endoll de només 10 € té un processador i està connectat a internet. Per tant, pràcticament qualsevol dispositiu aviat estarà connectat. D’aquí les previsions de 125.000 milions de dispositius connectats.

I encara que puguem estar ultraconnectats, ara que s’acosten vacances, mirem d’ultradesconnectar-nos. La família i la salut ho agrairan.

Publicitat
Comentaris
To Top