Els tatuatges continuen estenent-se. Aquesta és una de les conclusions que pot extreure aquests dies qualsevol banyista una mica observador després d’un matí de sol i platja. L’estiu i el canvi de vestuari destapen les obres més insospitades, estampades a la pell, reafirmant una moda cada dia menys passatgera.
Però aquesta expansió té una altra cara. Paral·lelament a l’afició a convertir el cos en una espècie de llenç sobre el qual esculpir-hi tota mena de dibuixos i formes, emergeixen també els casos de persones que decideixen fer marxa enrere després d’haver gravat a la pell determinats missatges i símbols. Perquè els tatuatges, avui, ja no són per a tota la vida.
El Miguel Vigueras és tatuador. La seva afició pels dibuixos va aflorar des de ben petit, quan a les classes emergia la seva vena més artística. “Dibuixava a l’escola i a l’insitut per diversió, m’ho passava bé així”. Els seus pares, explica, portaven alguns tatuatges i amb 17 anys va impregnar la seva pell de tinta per primera vegada. “Quan em tatuava, sentia que era el que feia a classe amb un paper, però a la pell”, rememora. Malgrat portar gairebé tot el cos tatuat i dedicar-s’hi professionalment amb el seu propi estudi, aquest sabadellenc de 26 anys ha decidit eliminar de la seva pell alguns d’aquells primers dibuixos fets pel tatuador del barri. “Abans no em fixava tant en la qualitat dels tatuatges. Quan comences a veure més nivell, aprens i et tornes molt més crític. Per això ara m’estic esborrant amb làser els primers tatuatges”, exposa.
Un procés llarg i costós
El Miguel admet que el procés és llarg i dolorós. “Pot fer deu vegades més mal que tatuar-se”, analitza. A més, assegura que eliminar un tatuatge és més car que fer-se’l. “Puc acabar pagant uns 2.500 euros per treure’m els tatuatges de mig braç”, en un tractament que dura diverses sessions.
Des de la clínica Onogu de Sabadell, que va incorporar fa dos anys la màquina de làser per eliminar els tatuatges, remarquen que és un procés que obliga la persona a assistir-hi de forma periòdica. “Es redueix el pigment amb sessions que es poden agendar cada dos mesos”, detallen. A més, l’evolució depèn de si la tinta és negre o en color, molt més difícil de treure.
La curació del làser és molt més complexa que després de fer-se un tatuatge. “M’he passat tres dies amb una gran inflamació i fins i tot m’ha arribat a la mà, que no està tatuada”, reconeix el Miguel. El doctor, explica el sabadellenc, posa les pautes per no castigar massa la pell. En aquest sentit, a l’estiu no es pot fer el tractament pels riscos de l’exposició al sol.
Sigui per una ruptura, per penediment, perquè el traç ha perdut color o per una qüestió estètica, cada vegada són més els qui decideixen decolorar aquell gravat de la pell que semblava que romandria per sempre. El fervor per la tinta continua creixent, conquerint nous públics. En aquest punt, esdevé encara més fonamental prendre consciència de la importància de posar-se en mans professionals per no acabar recorrent a un tractament cada vegada més freqüent.
