[Per Josep Mercadé, periodista]
No trobeu que la calor també escalfa la política i els polítics? Ho vam veure la setmana passada al Congrés dels Diputats i aquests dies a Catalunya amb l’afer Laura Borràs, les relacions entre Junts i Esquerra, la CUP i la taula de diàleg… L’horitzó de les eleccions municipals cada cop és més proper i els moviments tàctics a totes bandes cada cop són més evidents.
Però mentrestant, n’està caient una que ens deixarà ben distrets els propers mesos. Amb aquest panorama, les formacions polítiques saben motivar prou la ciutadania? Aquesta revifada del moviment independentista al congrés de Junts per Catalunya del cap de setmana passat és un bluf o una realitat?
S’ha ofert una imatge d’unitat al voltant d’una direcció que es mostra molt cohesionada i disposada a aixecar la bandera de l’independentisme amb una crida, fins i tot desafiant, a les diferents formacions sobiranistes. Però a les diferents cròniques no he sabut trobar més concreció de com arribar a tenir un estat propi deixant de banda el diàleg i la negociació.
El que sí que ha quedat més que clar és el que vol fer Junts: no assistir a la taula de diàleg amb el govern de l’Estat, ja que considera que no portarà enlloc. Segurament, Esquerra respondrà els seus companys de govern, però la gerra de vidre no es trencarà. Aquesta mena d’equilibri entre les dues parts el que està provocant és una important desafecció entre el sobiranisme.
Les forces polítiques que no es plantegen la independència es freguen les mans pensant que aquest desconcert que s’està dibuixant a l’òrbita sobiranista pot ser terreny adobat per recuperar protagonisme i alterar aquesta majoria que a les darreres eleccions al Parlament va servir per demostrar que el país és partidari de l’estat propi.
En aquests moments, el que és més fàcil és dir que vindrà el llop de l’extrema dreta per aconseguir un replegament de les forces a l’esquerra. S’està veient al govern central, quan el president, Pedro Sánchez, fa malabars per mantenir el govern de coalició amb els de Podem. Aquest argument, però, cada cop s’anirà gastant més i més. Veurem si serà capaç d’alterar les previsions de les forces polítiques de cara a les properes eleccions.
Resulta, però, que el llop ja és aquí i es diu inflació. Ja fa dies que està alterant el poder adquisitiu dels ciutadans. I sí, malauradament, totes les previsions són poc optimistes i, per tant, qualsevol argumentari que no ajudi a resoldre aquests problemes està condemnant al fracàs.
