[Per Nani Valero, portaveu de la Crida per Sabadell]
Sabadell s’ha fet a si mateixa com a resultat de lluites socials, revolucionàries, obreres i populars des del segle passat. Amb una activitat humana diversa al llarg dels temps passant pel conreu, per l’intercanvi comercial, l’activitat fabril i sempre amb molta implicació i compromís cultural, artístic, esportiu i educatiu per part de la gent de la vila.
Sabadell s’ha fet des del que és col·lectiu, sumant. Actualment som més de 216.000 veïns i veïnes que tenim molt a dir i a fer. Algunes més organitzades en entitats i moltes altres invisibilitzades i oblidades a les que s’ha d’escoltar a peu de carrer. Amb totes i per totes cal fer efectiu un model de participació real, més enllà de les xarxes socials, de les cites prèvies i dels dispositius digitals. Cal rehumanitzar la vida a la ciutat, fer que els espais comuns siguin veritables espais de trobada, de debat i de construcció col·lectiva. La ciutat és de tothom i ha de continuar construint-se des de les lluites socials, en llibertat i amb presència als carrers, de manera popular. Sense peatges.
Sense peatges perquè Sabadell és l’espai comú de tothom que hi viu i no podem permetre que allò públic es posi a la venda al primer que passi. Hi ha gent al govern municipal actual que fàcilment li posa preu i ho maquilla, cercant un atractiu fotogràfic, a fi que Sabadell esdevingui un parc temàtic i turístic on l’objectiu de la frase: “que passin coses” sigui la justificació per prometre llocs de treball i cantar les virtuts d’un model de promoció turística i cultural fugaç. En el fons, la qüestió és que hi ha una mirada interessada i passatgera de qui vol fer servir de trampolí Sabadell per instal·lar-se en d’altres esferes de poder, ja sigui a Barcelona o a Madrid.
Parlar de viure a Sabadell passa per ser políticament compromeses i responsables en els aspectes més fonamentals de la vida. Nosaltres triem la vida. La vida que forma part del dia a dia de les persones. Persones que miren el compte corrent per veure com arribar a final de mes pagant lloguers o hipoteques abusives, que fan el gest constant d’apagar aparells i el llum tement la factura que arribarà, que van a comprar amb la llista i comprovant que cada cop són més euros per omplir menys el carro.
Viure a Sabadell vol dir tenir accés a l’educació i a la salut pública i gratuïta, a totes les edats. Vol dir tenir accés a l’habitatge sense caure en mans d’especuladors. Vol dir gaudir de les places verdes i la natura del Ripoll i del Rodal de manera sostenible i respectuosa amb la biodiversitat. Els humans som uns més al món, no en som propietaris.
Viure a Sabadell passa per ser valentes davant d’un futur climàtic incert que necessita d’una presa de decisions que s’encaminin cap a sostenir la vida en moments de crisi ecològica i social. Prendre mesures per millorar el transport urbà i pacificar carrers és imprescindible, però caldrà anar més enllà. I per això cal ser crítiques i constructives. I sobretot participar i posicionar-se per barrar el pas al populisme i a la resposta clientelar que acontenta a uns pocs, als de sempre. En definitiva, lluitar contra els discursos farcits de tonteries i anar a l’arrel dels problemes per posar solucions des de la ciutat i per la gent qui hi viu.
La Crida per Sabadell hem vingut per quedar-nos, fent molta feina i desmostrant que no tothom en la política és igual. Per nosaltres la política no és un mitjà de vida, és un servei públic temporal que no pretén seure en poltrones on acomodar-nos, perquè som una més a la ciutat i perquè hem vingut a treballar colze a colze amb la gent i als carrers.
La proposta de la Crida per Sabadell i de l’equip que encapçalo és fer-ho demostrant coherència, posant la institució i l’administració al servei de la gent. Dir sí o no quan calgui, gestionant les frustracions quan sigui necessari pel bé comú. Fer-ho sempre amb perspectiva humana i humil, des de l’escolta activa i l’acció valenta. I sí, des d’una ideologia feminista, ecologista i socialment transformadora que permeti mirar al futur sabent que cal fer molta feina i que estem disposades a fer-la perquè tothom surti guanyant.
Perquè viure vol dir prendre partit. Perquè viure és una lluita diària de tota la gent. I “gent que lluiti és el que cal” (Miquel Martí i Pol).
