Publicitat
Vallès

La gestió forestal va evitar que el foc fes estralls a Sant Llorenç del Munt i l’Obac

En primer terme, una zona de bosc cremat al Pont de Vilomara

Fa anys que diferents propietaris han apostat per reduir la càrrega de combustible aclarint els boscos

En primer terme, una zona de bosc cremat al Pont de Vilomara / cedida

La gestió forestal ha estat un factor clau perquè els darrers incendis no facin estralls al parc natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac. A River Park, la urbanització que més ha patit a causa de l’incendi del Pont de Vilomara, hi havia una franja de seguretat de 25 metres, però el bosc que envoltava la urbanització no estava gestionat i això va fer que cremés com la pólvora amb flames de 30 metres.

En canvi, al flanc dret, situat a les portes del parc natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac, fa anys que diferents propietaris han apostat per la gestió forestal reduint la càrrega de combustible. La zona es considera estratègica i, cada any, s’aclareixen unes 100 hectàrees de bosc. Gràcies a això, el foc hi va arribar amb molta menys intensitat i els Bombers hi van poder treballar, es va poder salvar la urbanització de Can Riera i es van evitar mals majors. “Quan l’incendi va arribar al flanc dret i a la zona on s’havien fet treballs forestals, el foc va baixar la intensitat i això va permetre als Bombers fer maniobres d’extinció”, apunta el director general de la Federació Catalana d’Associacions de Propietaris Forestals, Jordi Tarradas

L’any 2005 un incendi va cremar Talamanca i, des de llavors, un grup de propietaris forestals va decidir unir-se per gestionar la zona cremada i “evitar que es repetís la història”. Des d’aleshores, han treballat els boscos de les zones estratègiques definides conjuntament entre els ajuntaments, la Diputació i Bombers.

Publicitat
Comentaris
To Top