Publicitat
Ciutat

Andrea Peña (metge resident): “Cobrar 1.000 euros després d’estudiar set anys és indignant”

Hi va néixer, hi va fer pràctiques, n’ha sigut alumna i ara és metgessa resident. El Taulí és la segona casa –o la primera, depèn del dia i les hores que hi fa– de la sabadellenca Andrea Peña Rosado (1994), que és una de les 57 persones que recentment s’han incorporat a l’hospital de Sabadell per fer la residència després d’haver obtingut la plaça gràcies a la seva nota en l’examen MIR.

Andrea Peña Rosado, a l’exterior del Taulí / VICTÒRIA ROVIRA

En quina especialitat s’està formant? En la de l’Aparell Digestiu. La tenia clara des de feia molt temps perquè crec que és molt completa. Vaig triar el Taulí com a primera opció perquè crec que és molt gran, amb atenció a més complexitat de la que sembla, però alhora té el caliu i la gent treballa igual que en un hospital petit. D’alguna manera és com una petita família en un hospital molt gran. I això als grans hospitals de Barcelona costa molt de trobar.

Això ja ho devia veure a les pràctiques. Sí, en haver fet Infermeria vaig fer les pràctiques a Barcelona i ja vaig veure que quan vaig començar Medicina al Taulí, em va semblar un món totalment diferent. Estava encantada i durant la carrera tenia clar que em volia quedar aquí a formar-me. Vaig treballar tres anys d’Infermera al Taulí i després hi vaig fer les pràctiques de Medicina.

Què va valorar del Taulí? La Medicina és un món molt complexe, a vegades és una mica jeràrquic i sí és veritat que aquí al Taulí tot és molt fàcil. La gent és molt amable amb tothom i es porta bé entre serveis. Pots preguntar qualsevol dubte i donen molt suport al resident; són més propers.

L’examen MIR el va fer el gener. Com va ser la preparació i com va anar la prova? La preparació no va ser tan dura com inicialment havia pensat, perquè al final agafes molt la rutina d’anar estudiant, com si fos una feina, però estudiant. I fèiem unes 12-14 hores d’estudi, fèiem els exàmens de pràctica i tot anava més o menys encarrilat. Però l’examen va ser una gran decepció perquè estan canviant tot el sistema, teníem molta por perquè feia uns mesos s’havia pogut votar les opcions estant en plena pandèmia i, nosaltres, si teníem tos durant l’examen ens podien expulsar després de tants mesos estudiant. Vam tenir la sensació de molta incertesa i, per totes aquestes condicions i la mascareta va ser horrorós.

Les condicions laborals dels MIR han millorat respecte a les queixes dels darrers anys? Les coses han millorat respecte fa tres o quatre anys, hi ha hagut canvis. Ara, quan fem una guàrdia de 24 hores els dissabtes, podem lliurar dilluns i així fem, almenys, 48 hores de descans setmanals, que això és una cosa que abans no teníem. Però sí que és veritat que les nostres condicions, en una setmana normal treballem 50 hores laborals, en cobrem 35, estem considerats metges en formació amb un sou de 1.000 euros després de set anys estudiant sense parar, i és una mica indignant.

Percep la falta d’infermeres? Tinc les dues vessants, de metge i infermera, i està clar que en falten. La ràtio d’infermeria d’aquest hospital i de molts és de portar molts pacients i, al final, això treu qualitat assistencial. No és el mateix que una infermera porti vuit pacients molt controlats que 16 com passa moltes vegades.

S’havia plantejat anar a treballar en un CAP? Per què ho va descartar? És una especialitat preciosa que crec que hauria sigut feliç fent-la, l’únic que Digestiu ja m’agradava des del principi. Però si les condicions de la medicina actual ja deixen molt a desitjar respecte a altres països d’Europa, medicina familiar s’emporta la palma. Sempre és molt fàcil queixar-se, però estan molt sobrecarregats, molt.

Ara fa la residència, què s’imagina que farà quan acabi? Soc una persona molt de la ciutat, m’agrada molt com funciona aquest hospital, el servei de Digestiu funciona molt bé i tant de bo d’aquí a quatre anys m’hi pugui quedar i treballar aquí com la resta d’adjunts. La veritat és que l’assistència que es fa és molt bona. Sempre està bé veure altres coses, però si em pogués quedar, m’hi quedaria.

Publicitat
Comentaris
To Top