[Per Josep Mercadé, periodista]
El període de vacances ha començat amb massa coses pendents. L’anhelada desconnexió aquest any no sembla fàcil si ens deixem portar per les sensacions i la incertesa sobre què pot passar a la tornada. Ens ho estan dient cada dia. Des de la pandèmia sembla que les nostres vides estan més dirigides que mai per una instància superior que marca una agenda cada cop més difícil d’acomplir.
Si em permeteu un consell. No us deixeu portar per les sensacions que el que ha de venir serà pitjor. Cal estar ben desperts per fer front a un futur que confirma el canvi de tendència que fa temps estem notant. En aquest nou cicle les coses no seran gens fàcils. Això si és que en algun moment ho han estat. Però està demostrat que tenim una gran capacitat d’adaptació. Ves quin remei direu.
Aquestes són unes vacances que arriben mentre s’anuncien retallades importants provocades per la situació generada per la invasió de Rússia a Ucraïna. Des de diverses instàncies ens anticipen una tardor amb restriccions de combustibles acompanyada, potser, de més inflació. Els preus segueixen pujant, mentre que els sous no ho fan. El limitat poder adquisitiu de les persones i les famílies podria veure’s agreujat fins i tot amb problemes de subministrament encara que pugui semblar poc probable.
Resulta, doncs, que aquestes vacances també hem de conviure amb les contradiccions del mateix sistema. Vivim en un planeta que fa temps s’està queixant davant el maltractament al qual està sotmès des de fa anys i panys. Parlem del canvi climàtic com una realitat que ja no pot tirar enrere i ens quedem tan amples convençuts que en sabem el diagnòstic, però no som capaços de reaccionar-hi amb eficiència.
El més gravíssim, i del tot incomprensible, són les marxes enrere que està fent el primer món. Alguns països han decidit tornar al carbó, a les nuclears i al que faci falta per tal que a les llars europees no els falti l’escalfor aquesta tardor i hivern. Fins i tot, s’incrementa l’aprovisionament de llenya per poder afrontar les baixes temperatures de les estacions més fredes.
En aquesta conjuntura veurem com el nostre primer món s’haurà d’adaptar a totes aquestes limitacions que a altres parts del planeta són habituals i gairebé permanents. Si no fos perquè en el trajecte es poden cometre veritables atrocitats, podríem pensar que experimentar certes incomoditats seria fins i tot alliçonador. La llàstima és haver d’estar supeditats a uns quants indesitjables que amenacen amb la guerra i el constant creixement armamentístic.
