Són apassionats de l’alpinisme, l’escalada i l’excursionisme. Diversos llibres a l’esquena ho demostren; que si parlem de muntanya, pocs sabadellencs en saben més que ells. A Òscar Masó i al seu germà petit, a Albert Masó, se’ls va presentar una nova oportunitat, quasi una aventura, per a donar a conèixer l’obra escrita del sabadellenc Albert Escolà (1923-2015) que va dedicar gran part de la seva vida a documentar la vida de l’alpinista francès Ramond de Carbonnières, considerat l’iniciador del “pirineisme”.
La figura d’Albert Escolà
“Era impossible no està involucrat en el món excursionista de Sabadell i no conèixer Albert Escolà”, així presenta Òscar Masó la figura d’aquest sabadellenc. Formava part de l’equip Terra i Mar, considerat el grup d’escaladors més potent de la península. Va enfortir les cames sobretot a Montserrat i al Parc de Sant Llorenç del Munt i l’Obac, i més tard, després d’emigrar a França, va canviar les muntanyes catalanes pels Pirineus francesos per continuar donant resposta a la seva gran afició per la muntanya.
“Era un erudit de la geografia, la flora i de la història del món de la muntanya”, narra Masó, això el va portar a “interessar-se per la figura de Ramond de Carbonnières”, afegeix. Aquest francès (1755-1827) és considerat el descobridor dels Pirineus en l’àmbit esportiu i científic. Segons Masó, Escolà veia els seus ideals de muntanya reflectits en aquest personatge i va iniciar una tasca de documentació per a escriure la biografia d’aquest alpinista pioner. “Es documentava a les biblioteques de París i als museus pirinencs de Lourdes”, afegeix Masó. Escolà no va parlar mai a ningú d’aquest manuscrit, ni a la seva dona ni tampoc a la seva filla.
Els Masó entren a escena
Fa cinc anys, els germans Masó van contactar amb Paquita Bernad, l’esposa d’Albert Escolà, i van viatjar a França per conèixer-la. “La Paquita estava a l’altura, o fins i tot més amunt, de les escaladores pioneres de Catalunya”, narra Masó. De fet, afegeix, els amants de l’escalada de Sabadell parlaven d’aquesta figura, però “era quasi com un mite, ningú en sabia res”. Un cop a Occitània, ella els va ensenyar la biblioteca del seu difunt marit i el manuscrit, el qual entre ella i la seva filla, la Marina Escolà, havien digitalitzat després de trobar-lo temps després de la mort d’Escolà. Els Masó van emprendre una rigorosa tasca per corregir, actualitzar i enllestir aquest document.”Estava escrit en castellà, però tenia molta influència del francès i s’havien de retocar moltes coses de llenguatge”. Finalment, han aconseguit publicar-lo aquest any 2022, i l’autor que hi figura és Albert Escolà.
Paquita Bernad de jove, després de coronar un pic / Cedida
