Més enllà de si són 32 o 35 °C, sortir al carrer aquests dies es fa feixuc. I més, quan toca creuar algun tram o alguna plaça en què no hi ha gaire ombra i el sol rosteix el nostre clatell. En aquest sentit, podem tenir places més amables? L’arquitecta sabadellenca Marta López pensa en “solucions temporals que s’adapten a cada estació de l’any”. Per exemple, una plaça amb elements de fixació o màstils on a l’estiu es pugui penjar un tendal per crear ombra, però que a l’hivern siguin fàcil de treure perquè interessa que en aquell espai hi doni més el sol. És el que, per exemple, es fa en diferents punts d’Andalusia, tal com ha vist aquests dies el sabadellenc Pere Puig, que presideix la Comissió d’Urbanisme, Infraestructures i Transport de la Cambra de Comerç de Sabadell. A títol personal, creu que “tenir una plaça tova, més amable, menys dura, seria una política molt ben rebuda per la ciutadania”.
La nova plaça entre els carrers de Sol i Padrís i de Calassanç Duran, amb molts bancs i poca ombra / VICTÒRIA ROVIRA
Jocs infantils a ple sol sense cap element d’ombra i bancs per seure que no tenen cap arbre al costat són exemples fàcils de trobar arreu de la ciutat. Certament, hi ha casos que són el contrari, com la pineda de la plaça del Treball, tota la plaça de Granados o els jocs infantils de la plaça de l’Àngel. O el cas ideal que encisa Marta López i tants i tants sabadellencs: els jardins de l’Espai Cultura de la Fundació 1859 Caixa Sabadell. “Totes les places haurien de ser així”, desitja la sabadellenca, amb espais d’estada, d’abrat, de flora, de fauna, etc. I amb el Pla director de l’arbrat del 2019, impulsat per l’anterior govern quadripartit i que s’aplica actualment, des de l’Ajuntament es vol potenciar al màxim la plantació d’arbres, però conscients que aquests triguen a créxier. “Des de l’inici del mandat s’han plantat més de 2.700 arbres a la ciutat i la perspectiva verda s’incorpora en tots els projectes que porta a terme l’Ajuntament”, defensen fonts municipals. I això, amb la mirada posada en adaptar l’espai públic al nou context climàtic.
Arbes a tot arreu?
Un dels problemes que tenen els arbres acabats de plantar és que solen ser molt petits, i poden trigar anys a generar un espai d’ombra considerable. La plaça del Montcortès, a Torre-romeu, -reformada el 2019- és un dels llocs on predomina el ciment, hi ha pocs arbres i aquests són petits. El veí de la plaça Javier Guil es pregunta “quan hem d’esperar a que creixin?”. Guil enten que els arbres no es poden plantar sent gaire grans, però creu que per minimitzar la manca d’ombra es podrien instal·lar més punts d’hidratació, per exemple.
Pere Puig, per la seva part, aposta per ponderar l’aspecte econòmic, ja que com més gran és l’arbre quan es compra té un major cost, mentre que, igualment, perquè arreli bé cal que es planti sent jove. Marta López creu que cal tenir en compte que “hi ha carrers on no es poden plantar i la gent ho ha de tenir clar”, ja sigui per temes d’amplada i accessibilitat o urbanístics, si passa el tren per sota, per exemple, i llavors han de ser arbres més petits.
Diferents paviments, i alguns arbres, a la plaça de Lluís Subirana / VICTÒRIA ROVIRA
Els arbres, al seu parer, s’han de considerar com una infraestructura més de l’espai públic, i tenen múltiples funcions: creen espais d’ombra, redueixen el soroll i la temperatura del terra, són hàbitatss i connectors de la biodiversitat i ens fan estar més agradables. Per això, explica que “en una plaça és doblement important posar arbrat”, perquè si a tots els carrers no n’hi pot haver, el principal espai d’estada són les places. I, en aquest sentit, l’experta apunta que cal pensar en trobar l’equilibri entre tenir espais arbrats i espais multifuncionals. A la plaça de Lluís Subirana, per exemple, sovint els joves hi juguen a voleibol, i això és possible perquè hi ha una esplanada que ho permet.
Altra cosa és el paviment o l’aigua, dos elements clau d’un carrer i d’una plaça que fan que sigui més còmode estar-hi perquè poden ajudar a rebaixar la temperatura.
