Publicitat
JOSEP MERCADÉ

Restriccions de rics

[Per Josep Mercadé, periodista]

Esteu d’acord amb aquella frase tan gastada, però plena de contingut que diu: Estem molt malacostumats? L’expressió és pròpia del primer món i respon a l’opulència en què ens fan viure per tal que l’economia del fabrica i gasta vagi donant més i més diners, precisament, als que més en tenen. No és estrany, com publicava el diari de Sabadell, que el sector comercial de la ciutat estigui preocupat pels efectes que pot provocar l’aplicació del pla d’estalvi i eficiència energètica aprovat pel govern de l’Estat. Modificar les condicions de confort no agrada a ningú.

La dècada dels anys 20 del segle XXI serà coneguda com la de les restriccions. Vam començar amb la Covid-19 i hem empalmat amb el conflicte provocat per Rússia que ha aixecat les alarmes a tot el món per les conseqüències que està tenint i les que encara queden per veure. Alguns països ja fa dies que han aplicat algunes mesures mentre a casa nostra encara estem discutint si són correctes, si s’han explicat bé, si serviran d’alguna cosa, etc., etc. Alemanya, per exemple, ja ha apagat la il·luminació d’edificis i monuments.

Les restriccions que es proposen, ben mirat, més a aviat són de rics. Apujar la temperatura de l’aire condicionat no semblaria, en principi, massa greu. Però, com que a l’estiu ens hem acostumat a entrar en alguns espais comercials que són veritables cambres frigorífiques per conservar aliments, semblaria que no podrem aguantar que la climatització estigui a 27 graus. De fet, l’11 de setembre de 2009 el Ministeri d’Indústria d’aleshores, va publicar un Reial decret que fixava a 26 graus la temperatura que s’havia de mantenir als edificis i locals per a usos administratius i comercials. Ara es vol posar un grau més.

A banda del que pugui fer la ciutadania, calen recursos per dur a terme actuacions que serveixin per a l’estalvi energètic. Està bé conscienciar la ciutadania, però no n’hi ha prou. Com quasi sempre anem tard i si no ens empenyen, no ens movem prou de pressa. I no ens podem quedar amb l’anècdota dels problemes de subministrament de glaçons a bars i restaurants.

Crec que caldria replantejar-se el destí d’algunes de les subvencions dels fons europeus Next Generation pensats com a sortida de la pandèmia abans de la crisi generada per la invasió d’Ucraïna. Per exemple, els 4 milions que es preveien pel Riu Ripoll i que han estat denegats es podrien reconvertir precisament en mesures d’estalvi energètic i ajudes a fer la vida més confortable sense malbaratar recursos inútilment.

Publicitat
Comentaris
To Top