JOSEP MERCADÉ

Sequera conscient o inconscient

[Josep Mercadé, periodista]

Vivim moments en què cal prendre consciència de les coses més quotidianes. No pas per quedar bé, sinó per necessitat. Els episodis de sequera donen molt de si en l’àmbit periodístic, ja que els arguments aportats resulten d’una gran evidència. Fins i tot diria que no cal disposar d’una gran formació per fer pedagogia i intentar conscienciar la població sobre la necessitat de no malbaratar els recursos naturals i els hídrics en particular.

Aquest estiu, però, la situació és especialment extrema, ja que el fenomen de la sequera arriba als països del nord d’Europa. Un familiar que viu a Alemanya em deia que els nombrosos llacs que envolten la ciutat de Berlín estan baixant de nivell de forma alarmant. Els més grans afirmen que no ho havien vist mai. Vet aquí, doncs, que la gravetat de la situació es mesura justament per això, que no ho havíem vist mai. Ni les temperatures ni aquesta sequera persistent.

Amb les sequeres passa una cosa molt curiosa. Quan ens trobem que les reserves d’aigua baixen tant que comencen les restriccions, es donen tota mena de missatges per conscienciar sobre la necessitat de no malbaratar l’aigua. Però resulta que estem tan acostumats que les aixetes ragin que costa molt pensar que poden quedar eixutes. A diferència del que pot passar amb l’electricitat, l’increment de preu que pugui tenir l’aigua (mai tan elevat, sembla, com el de l’energia) no fa pensar que sigui prou per fer reduir el consum de les famílies.

El consum d’aigua va molt lligat a aspectes higiènics, d’aquí que el primer món mantingui uns consums elevadíssims davant de països on manifestament no disposen de recursos hídrics suficients per a tota la població i la gent ha de fugir del lloc de residència a la recerca d’indrets on pugui disposar d’aigua.

I tornem als nivells de consciència. Podem insistir molt en l’estalvi, però quan a la ciutat coneixem les xifres de pèrdua d’aigua de la xarxa pública ens esgarrifem i ens adonem que caldria destinar més recursos a renovar les canonades.

Un nivell que es considera acceptable per la Generalitat és arribar al 75% d’aprofitament de la xarxa. Això vol dir que s’admet que es pugui perdre per fuites i altres circumstàncies el 25% restant. Però aconseguir un nivell de rendiment de la xarxa més alt segur que ajudaria a crear consciència i comprovar que es fan esforços per evitar malbaratar els nostres recursos hídrics. En aquests moments, totes les accions són bones i necessàries.

Comentaris
To Top