Ciutat

“Estem a 40 centímetres de descobrir l’entrada del refugi antiaeri del Pau Vila”

40 centímetres, 2 pams o 15 polsades. És el que ens separa de posar llum damunt del tresor històric que s’amaga sota els peus de l’Institut Pau Vila. Una prospecció va determinar que a sota de la pista descoberta de bàsquet del Pau Vila hi descansa un refugi antiaeri de la Guerra Civil, que podia acollir entre 900 i 1.200 persones, un fet que el posicionaria com un dels més grans de Catalunya. Amb l’ajuda d’un radar, l’any 2008, es va esbrinar que, efectivament, hi havia una estructura; i més endavant una petita excavació al pati va topar de ple amb una llosa de formigó, el que seria el sostre del refugi.

Ara, la descoberta del refugi és més a prop que mai, unes obres de rehabilitació integral del gimnàs han deixat només 40 centímetres de terra entre l’entrada del refugi i la superfície.

Professors amb ganes de respostes

Una comissió de professors del Pau Vila va decidir emprendre una cerca per esbrinar on estaven situades les boques d’entrada del refugi. Després de revisar tota mena d’arxius, documentació i mapes, van topar amb un plànol del 1968 fet pels arquitectes de l’Institut que estava fet a escala i detallava exactament on estaven les entrades per accedir al refugi. Fruit de la investigació va poder-se dictaminar que una entrada estava als lavabos de 1r d’ESO i l’altra al gimnàs.

El punt on hi hauria una de les entrades del refugi, als lavabos de 1r d’ESO / Cedida

L’altra zona on estaria ubicada la segona entrada, al gimnàs del centre / Cedida

“Ara és el moment idoni”

Unes obres de rehabilitació integral del gimnàs han obligat a aixecar la pavimentació de l’espai, just on es va localitzar una de les entrades. “Ara és el moment idoni per actuar”, indica David Palacios, cap de Departament del Seminari de Ciències Socials de l’Institut Pau Vila, i un dels professors més involucrats en fer pública la troballa.

Al gimnàs s’hi ha fet una petita excavació i ara “estem només a 40 centímetres d’arribar a la boca del refugi”, afirma el professor. Una comissió d’obres i un arqueòleg treballen a l’espai, però no tot són bones notícies, tal com relata Palacios, la cota d’obra de la Generalitat permet només excavar 40 centímetres, dels 80 que separaven l’entrada de la superfície. Per tant, encara queden dos pams de terra que sepulten, ara per ara, l’entrada sota els peus del Pau Vila.

L’excavació del gimnàs del Pau Vila, en el context d’unes obres de rehabilitació del paviment / Cedida

Senyalitzar-ho, una demanda col·lectiva

L’AFA de l’Institut Pau Vila i l’Agrupació de Veïns de Gràcia han fet un comunicat conjunt per exigir que es faci una prospecció i una senyalització de les entrades ara que s’estan fent els treballs d’adequació del gimnàs del centre. La Junta de Portaveus de l’Ajuntament, a més, ja va aprovar per unanimitat la moció presentada pel grup municipal d’Esquerra Republicana perquè la ciutat demanés al govern de la Generalitat la preservació del refugi antiaeri i pugui esdevenir espai de memòria democràtica.

Una troballa històrica, i educativa

És inqüestionable el valor històric que té aquest refugi, però a més, “té un component educatiu que seria molt fructífer per al centre”, explica David Palacios. L’institut té un compromís molt sòlid amb l’ensenyament de la història moderna, per això, van crear Camins de Memòria, una manera d’explicar-ho als alumnes a través de viatges als capítols més importants dels últims segles. “Hem anat a Polònia, a camps de Concentració d’Alemanya; a les trinxeres de l’Ebre, a Praga, a Berlín” diu el responsable del Seminari de Ciències Socials, “tenim una demanda brutal d’alumnes interessats en aquestes qüestions”, afegeix. Ara, els professors veuen una oportunitat d’or per a enriquir l’ensenyament històric amb aquesta “troballa de quilòmetre zero”.

Comentaris
To Top