Publicitat
Ciutat

“Cal acompanyar els fills, però també fer-los veure que tenen responsabilitats”

Tornar a les aules sempre és un canvi radical a la rutina. Després de vacances, és com passar de 0 a 100 en pocs dies. Horaris molt marcats, hores de son més limitades, franges horàries concretes per a fer els àpats i, òbviament, un reguitzell d’obligacions. Més encara aquest any, que l’avançament del curs escolar ha enganxat l’inici de curs amb el retorn de vacances i amb la Festa Major de Sabadell.

30.000 sabadellencs deixen enrere les vacances i tornen a les aules

Mares, pares i alumnes: com podem tenir una bona tornada a l’escola sense morir en l’intent? En parlem amb la psicòloga sabadellenca Laura Medina Pérez.

La sabadellenca Laura Medina, psicòloga / Víctor Castillo

L’entrevista

Els infants i els joves venen de molts dies de vacances: com ha de ser l’aterratge a l’escola?

És important anticipar-se, això per començar. S’acaba l’estiu, una etapa divertida, una etapa sense horaris, i arriben uns mesos radicalment diferents. Pares, mares i alumnes hem de ser positius, però al mateix temps realistes. No podem dir als nostres fills que serà una etapa meravellosa on tot seran flors i violes. Podem trobar-nos amb entrebancs, i no ens ho havien pintat així.

Pel que fa a l’organització: és típic, però no podem anar a última hora. La meva recomanació és que les dues setmanes abans de l’inici de curs permetin, de forma esglaonada, anar adaptant una rutina: ens organitzem la roba de l’endemà, ens llevem més d’hora, intentem esmorzar, dinar i sopar a una hora concreta…

Com han d’actuar pares i mares? Hi ha tendència a sobreprotegir?

La protecció i l’acompanyament són com totes les coses: en excés poden ser contraproduents. Hem de fer entendre als nostres fills que també tenen responsabilitats; que les responsabilitats no són únicament cosa d’adults. I encara més si comencen etapes noves, com primària, ESO o batxillerat. No hi ha res més satisfactori que aconseguir una fita amb l’esforç personal. A part, no ens hem d’aferrar a les coses negatives. No cal.

Els extraescolars…

Primer de tot, els extraescolars han de ser activitats que agradin als fills, no als pares, ni als amics, ni als avis. No podem fer-los fer coses que no volen. Fer-ne més o menys? Hi ha casos de criatures que ho demanen, i saben portar tot el que han de fer; en canvi, hi ha nanos que s’acaben sentint sobrecarregats. Hem de saber escoltar i entendre què necessiten els nostres fils. Hi ha una tendència a mantenir-los ocupats, i els extraescolars han de servir per aprendre o divertir-se; no per treure càrrega als pares.

Proposar als nostres fills fer una tercera llengua és quasi una obligació. És una prioritat fonamental en l’àmbit professional del seu futur.

I si el meu fill o filla no vol seguir estudiant?

He estat professora de batxillerat i treballo molt amb adolescents. S’ha de respectar el que pensa l’estudiant. Hi ha uns estàndards molt rígids que diuen que sense una carrera o uns estudis no hi haurà un bon futur. Quina mentida… Un bon futur és una persona motivada i amb ganes. Un dels problemes que més em trobo són estudiants que se senten pressionats a estudiar: “m’estan obligant a estudiar i jo no vull, em diuen que seré un fracassat”, em comenten alguns adolescents.

La comunicació és imprescindible, no podem dir les coses de males formes, als fills se’ls guanya amb una bona comunicació. Hi ha tendència a pensar que les decisions dels adolescents sempre són errònies, hem d’escoltar i respectar-los: no sempre s’equivoquen.

Podem suggerir-los continuar, o no, estudiant?

Pares, mares i professors han de ser conscients de fins on poden, i on no, arribar els fills, o alumnes. Ara bé, si hi ha una forta predisposició i energia per seguir amb els estudis no obligatoris, el que no podem fer és desmotivar-los. Cal parlar amb ells i plantejar-los coses realistes perquè sàpiguen què es trobaran. La decisió final, però, ha de ser de l’estudiant.

Hi ha alumnes que decideixen començar batxillerat, i després acaben fent un cicle mitjà. El temps mai es perd, sinó que s’inverteix.

Com hem de plantejar la conciliació familiar des d’un punt de vista saludable mentalment?

Jo també soc mare. Bàsicament, paciència… Crec que a vegades ens agafem els cabells abans d’hora, si ens hem organitzat, prèviament res ha de sortir malament. Tot depèn de la vida professional dels pares, però és clau que hi hagi molta comunicació a casa. Sense sobrecarregar ningú, no hem de tenir por de demanar ajuda als nostres fills grans, als avis…

Publicitat
Comentaris
To Top