Fa una dècada que Tinder va aparèixer per revolucionar el món de les cites. L’aplicació ha convertit la recerca de parella en una sort de “joc” on els usuaris troben pretendents en una determinada àrea geogràfica delimitada al gust del consumidor. Un repertori fotogràfic, seleccionat minuciosament, i una breu descripció al perfil redactada per seduir els possibles candidats, determina inicialment l’èxit o el fracàs en els primers segons. Lliscar el dit a la dreta obre les portes a l’amor o “el que sorgeixi”. Desplaçant a l’esquerra, en canvi, es descarta un candidat a l’espera que la següent opció resulti més suggerent. Un senzill sistema que ha captivat milions de solters arreu del món, sent el punt de partida de relacions i experiències de tota mena.
Alguns sabadellencs endinsats en el món de Tinder deixen clar que l’aplicació és sovint una arma de doble fil. En determinades ocasions, serveix per conèixer algú i aprofundir en molts aspectes. També per acabar construint noves amistats. En altres, l’experiència acaba sent més superficial. “Costa trobar algú amb qui connectis, perquè normalment és més fred i és difícil aprofundir en la persona”, coincideixen diverses veus. I, en la majoria de casos, la conversa acaba caducant sense que s’arribi a concertar una trobada. “De vegades, la distància també és un inconvenient”, apunta l’Ignasi, que fa dos anys que flirteja virtualment amb una noia de Puigcerdà.
Ell es va crear el perfil en plena pandèmia. Durant els mesos de confinament, va estar parlant amb una noia de Terrassa, però les restriccions en la mobilitat van refredar la relació a distància. “No ens podíem veure i quan per fi van ‘obrir fronteres’ ella encara es mostrava reticent per la Covid. Al final vam deixar de parlar sense arribar a veure’ns”, recorda.
Del teletreball al ‘sexting’: la vida serà encara més digital?
Un match que ha arribat a l’altar
La Marina va tenir més sort que l’Ignasi. Va trobar en l’aplicació de Tinder una mena de Celestina en forma de xarxa social. La seva va ser una experiència molt curta. Estava amb unes amigues de la universitat quan, en un context de broma, explica, van decidir crear un perfil per veure qui sortia. En pocs minuts, recorda, van començar a arribar els likes. “Un d’aquests va ser el Sergi”, rememora. Aquella decisió, aquells m’agrada, van canviar les seves vides. “Des d’aleshores, vaig començar a parlar amb ell, i fins avui”, relata.
Tot just fa un any, gairebé sis després d’interactuar per primera vegada a través de Tinder, la Marina i el Sergi van dir-se el ‘sí, vull’. “No m’esperava conèixer el que després de sis anys és el meu marit”, admet. El pretext i la manera de trobar-se, reconeix, mai ha despertat cap recel a l’hora d’explicar la història de com es va forjar el seu matrimoni. “Ho explicàvem com una anècdota graciosa. A la família, hi ha gent que potser no coneix tant l’aplicació i els va sorprendre una mica”, narra sobre l’èxit del seu cas.
Converses paranormals i altres experiències per escriure un llibre
L’aplicació també facilita la possibilitat de conèixer gent nova. L’Esther va venir a viure a Sabadell aquest passat mes d’abril. En el seu cas, va decidir utilitzar-lo com a instrument de socialització, sense que entrar-hi tingués indispensablement un component amorós o sexual. Des que va provar-ho per primera vegada, ha anat activant el compte en funció de la seva situació personal. A cada ciutat on ha estat i n’ha fet ús, explica, ha identificat particularitats quan xatejava amb els usuaris dels llocs on estava. “Els andalusos són generalment els més ‘salats’”, riu, gairebé com si tingués entre mans informació per elaborar un estudi sociològic.
Amb més d’un centenar de matchs virtuals i prop d’una vintena de cites, hi ha trobat de tot. “Un dia vaig quedar amb un noi que portava un maletí. M’havia dit que estava fent oposicions de la Policia Nacional, però quan vam quedar em va dir que era jugador professional de Pokémon”, rememora amb certa incredulitat. Amb altres perfils, reconeix que ha sigut complicat posar-se d’acord per arribar a veure’s en persona. “Soc una mica vergonyosa i vaig amb peus de plom a l’hora de quedar amb gent de Tinder”.
“Vam estar parlant i em va confessar que creia en extraterrestres”
En el seu anecdotari de cites pel record, en destaca una altra amb un noi que li va parlar d’una experiència paranormal. “Després d’haver quedat diverses vegades, un dia em va passar a buscar amb cotxe i em va portar a un descampat on hi havia una casa abandonada. Vam estar parlant i em va confessar que creia en extraterrestres. Va ser una situació tensa i no sabia què dir perquè no m’esperava una conversa així”, recorda.
Entre els habituals a l’app, destaquen situacions i conductes que es repeteixen. “Hi ha alguns usuaris que simplement hi entren per tenir sexe”, expliquen com una realitat freqüent. Altres vegades, s’han trobat que la persona amb qui quedaven no era la de les fotografies del perfil a Tinder. Sigui com sigui, l’eina ha estat capaç d’atreure persones arreu, acumulant milions de descàrregues diàries d’una aplicació que ha escurçat processos i s’ha instal·lat de ple en la nostra quotidianitat.
