PEP MARÈS

Aporteu o aparteu-vos!

[Per Pep Marés, mediador i gestor cultural]

“… havien perdut les seves llars, amics i familiars, […] la sensació que transmetien era que no acabaven d’entendre la magnitud del fenomen, del monstre. La seva actitud era molt humana i alhora molt estúpida: seien, sota una manta o sobre una manta, tot esperant que algú ho arreglés tot i mentrestant criticaven a qui ells consideraven que haurien de solucionar-ho tot”. Aquest és un petit fragment de l’última novel·la d’Albert Sánchez Piñol El monstre de Santa Helena, que m’ha fet reflexionar sobre aquesta actitud molt humana i alhora molt estúpida que descriu Piñol. Aquest és un fenomen que he detectat en els diversos àmbits on actuo professionalment, però també personalment i que es repeteix també a tots els espais geogràfics que conec de primera mà. M’explico i em centro a la ciutat de Sabadell.

A Sabadell –ciutat on visc– tinc detectada tota una sèrie de personatges a les xarxes socials que només fan que queixar-se, lamentar-se, rondinar, murmurar. Alguns ho fan a cara descoberta amb el perfil personal, altres (aquelles persones més covardes) ho fan sota pseudònims. A escala catalana passa el mateix, hi ha qui es dedica a treure la bilis via Twitter i critica ferotgement tothom qui no pensa com ell (àmbit procés català, canvi climàtic, feminismes, immigració, etc.). Però això no passa només a les xarxes, aquesta actitud molt humana i alhora molt estúpida també passa en espais i entorns presencials. Un exemple que visc de prop és l’AFA (antiga AMPA) de l’escola. En aquest espai, igual que a les xarxes socials, hi ha alguns personatges que només fan que queixar-se i criticar les dedicions de la junta i de les diverses comissions.

Tot aquest grup de persones que es queixen i critiquen –si ho fas blanc perquè ho fas blanc, però també si ho fas negre perquè ho fas negre i, fins i tot, si ho fas gris perquè ho fas gris– són o bé gent tòxica o bé persones no realitzades professionalment o personalment, però també hi ha gent dolenta. Sigui quin sigui l’origen d’aquesta actitud, aquestes persones no aporten res. La seva crítica no és constructiva (en el 99% dels casos) i no donen alternatives ni fan propostes. Però el pitjor de tot i el que els delata és que si els ofereixes participar activament i fer aportacions, declinen amb mil i un motius la teva oferta…

Seguint amb l’AFA de l’escola de la meva filla: són persones que no formen part de les comissions, no es llegeixen els correus de l’AFA, no assisteixen a les assemblees… Això sí, quan veuen alguna cosa que no els sembla bé, ja posen el crit al cel… I el mateix passa amb l’actualitat sabadellenca: capitalitat cultural, Quart Cinturó i la piscina d’onades són alguns dels temes estrella de l’actualitat que són llargament criticats a les xarxes, però molt poques vegades sense propostes alternatives.

Davant aquesta actitud molt humana i alhora molt estúpida, potser cal fer-se una pregunta ja coneguda: no et preguntis què pot fer el teu país per a tu, pregunta’t què pots fer tu per al teu país. Personalment, sota aquesta màxima, allà on he estat he intentat prendre compromís, treballar i aportar. D’aquí les vinculacions al teixit social on he viscut i on estic involucrat. Penso que criticar és la via fàcil. És millor actuar i aportar. Recordo, per acabar l’article, una frase, ja clàssica, de Joan Fuster: “La política, o la fas o te la fan”. L’amic Vicenç Relats em descrivia fa uns dies totes les persones que tenen aquesta actitud molt humana i alhora molt estúpida que descriu Piñol amb allò d’“aixequem-nos i anem-hi”. A totes elles, un petit comentari: aporteu o aparteu-vos!

Comentaris
To Top