[Per Josep Mercadé, periodista]
El títol de l’article no vol ser un recull històric d’aquell fet tan tràgic que va provocar un miler de morts a la comarca amb les afectacions més importants a les ciutats de Terrassa, Rubí, i a Sabadell. Aquesta efemèride podria passar com una anècdota sinó fos perquè el canvi climàtic està fent que situacions com aquella no siguin ara un fet tan excepcional.
Aquest proper diumenge farà 60 anys de les Riuades del Vallès. Aquella nit fatídica de l’endemà de la Mercè de 1962, una pluja intensa va deixar registres de prop 200 litres per metre quadrat. Durant gairebé tres quarts d’hora, des de quarts d’onze de la nit, va ploure amb una virulència que, malgrat tenir encara no cinc anys, em van quedar gravades a la memòria dues imatges: el soroll infernal de la pluja picant a la porta, i la desolació de l’endemà quan, de la mà de la meva mare, vam anar al Ripoll a veure la desfeta.
Les infraestructures actuals podrien fer pensar que ens trobem en una situació molt millor que fa 60 anys. Això és cert, però també que precisament en aquests moments, davant del repte del canvi climàtic que ja és aquí, segur que caldran accions per estar preparats pels embats que ens pugui portar la canviant climatologia que ens toca viure.
No sabem si les onades de calor d’aquest estiu seran un fet excepcional o bé s’aniran repetint. Segur que veus expertes (la meva no ho és, és clar) poden predir com s’anirà desenvolupant aquesta nova realitat. Però, a ull nu, es fa evident que aquests episodis s’aniran repetint i que allò tan excepcional que vàrem viure fa 60 anys es pot repetir en qualsevol moment.
Per fer front a la calor, no sé si la millor solució serà incrementar els climatitzadors a les llars per anar escalfant encara més la vida a la ciutat o bé cercar altres mesures més sostenibles per fer més habitables aquestes grans conurbacions. De fet, durant la pandèmia ja vàrem rebre un avís en comprovar que molts habitatges no estaven preparats per viure situacions com el tancament d’aquells mesos.
Ara ho hem vist amb les onades de calor. Però no podem oblidar l’altre aspecte, el d’estar preparats pels efectes dels aiguats. La diferència respecte fa 60 anys és que no hi ha grans nuclis d’infrahabitatges com aleshores, però sí que tenim mancances pel que fa a estalvi energètic i al manteniment dels edificis. Potser que ens hi posem abans no fem tard.
