Les entitats econòmiques de Sabadell, en contra de l’impost de patrimoni

L’impost de patrimoni ha estat en dubte des del seu naixement, que va tenir lloc ara fa més de quatre dècades, en l’etapa de la Transició. Des de fa uns dies, però, arran de l’anunci que Andalusia el desactivarà, s’ha incentivat encara més el debat sobre la seva idoneïtat. El Diari de Sabadell ha consultat a les principals entitats econòmiques de Sabadell perquè puguin donar la seva opinió sobre el tribut. Totes elles -la Cambra de Comerç de Sabadell, Pimec, el Gremi de Fabricants, el Centre Metal·lúrgic i la Cambra de la Propietat Urbana de Sabadell i Comarca- es mostren en contra de l’impost, el qual  consideren que és “anacrònic” i “injust”. “L’impost de patrimoni grava el valor dels béns i drets que té una persona física a 31 de desembre. Per tant, es tracta d’una sobreimposició, ja que els qui tenen patrimoni ja han pagat impostos anteriorment per tenir-ne. És injust que hagin de tornar a pagar”, explica l’adjunt a direcció de la Cambra de la Propietat Urbana de Sabadell i Comarca, Miquel Àngel Vicente.

"És una raresa a Europa"

A més, el president de la Cambra de Comerç de Sabadell, Ramon Alberich, indica el tribut que es tracta d’una “raresa a Europa”. Ara com ara, la fórmula vigent a Espanya s'utilitza només a Suïssa i Noruega, països fora de la Unió Europea. Sí que és veritat, però, que França, Itàlia o Bèlgica apliquen fórmules substitutives, que graven actius seleccionats, com per exemple el patrimoni immobiliari o les carteres d'accions. D’altra banda, el conjunt d’entitats econòmiques de Sabadell argumenten que l’impost afecta les butxaques de les famílies de classe mitjana, mentre que les grans fortunes, en realitat en surten exemptes. Segons les entitats, això passa en el moment en què hi ha exempcions per a les empreses familiars: les persones amb gran patrimoni creen societats i no paguen l’impost perquè “colen” el patrimoni com si fos una empresa familiar.

Quines alternatives hi ha?

Davant del conjunt de problemàtiques que comporta l’impost de patrimoni, les entitats econòmiques en proposen diverses alternatives: des d’eliminar-lo i buscar altres fórmules de fiscalitat fins a només canviar algunes de les seves exempcions, entre altres. La secretària general del Gremi de Fabricants, Núria Aymerich, aposta per una harmonització fiscal a totes les comunitats autònomes, sense entrar en detall si eliminaria l’impost de patrimoni o no. “És la manera de no crear desigualtats territorials. No pot ser que a Andalusia i Madrid no es pagui el tribut i a altres comunitats autònomes sí”, recalca. Per la seva banda, el director general del Centre Metal·lúrgic, Gabriel Torras, creu el debat sobre si és necessari l’impost de patrimoni ha d’anar “deslligat” de les alternatives que es busquin per substituir-lo. “En realitat, es poden abaixar impostos i que la recaptació augmenti, perquè es generarà més activitat econòmica. Tot depèn, però, del model de finançament que tingui Catalunya, que ara mateix està afectat pel dèficit fiscal”, defensa. Des de Pimec, el president de la Comissió Economicofiscal de l’entitat, Joan Maria Gimeno, pensa que l’impost de patrimoni ha de “reformular-se” per tal que les rendes realment altes no s’escapin del tribut. “Ara mateix és un impost que no afavoreix a l'activitat econòmica i no atrau inversors estrangers. Des de Pimec creiem que no permet fomentar el progrés”, assenyala. En definitiva, el debat sobre l’impost del patrimoni encara continua sobre la taula quatre dècades després.