Molt hàbils en l’art d’esmunyir respostes, els boletaires més recelosos mai revelaran les ubicacions de les seves fructuoses excursions. Tot sovint faran volar coloms amb una evasiva: “Et diran la comarca, més o menys la zona, cap aquí i cap allà, però no el topant!”, diu amb to de broma la periodista vallesana experta en gastronomia Marina Antúnez.
En un gest de generositat boletaire, Antúnez dona unes quantes referències de llocs a prop de la ciutat on els novells poden iniciar-se aquesta temporada de tardor. Són bones pistes, sense deixar-ho del tot mastegat: “Pel Rodal, si tenim paciència, en trobarem en els boscos entre Sabadell i Castellar. Al Torrent de Colobrers, hi passa el Ripoll, per tant és una zona humida i n’hi ha”. Ja a Castellar, també explica que se’n fan passat el Cim de Sant Feliu del Racó o a la carretera de les Arenes que mena a Sant Llorenç Savall. “Això sí, preparat per esgarrinxar-te, perquè al Vallès tenim boscos frondosos”, afegeix la periodista.
Antúnez detalla que per aquí trobarem molts rovellons i les seves variants: l’esclata-sang, que ens deixarà els dits tenyits, o el pinetell, també anomenat botonet per la seva forma arrodonida. I llenegues. “És l’estrella dels bolets! És bona de totes maneres: a la brasa, a la planxa, barrejada, amb estofats… Sobretot si fem vedella amb bolets”. És una mica mocosa, però això li confereix una aroma ben bona, comenta.
També camagrocs, sobretot allà on hi hagi molsa, rossinyols, trompetes de la mort, llengües de bou, cames de perdiu i, quan avanci una mica la tardor, fredolics.
La periodista ens recorda als novells, a més a més, una advertència de primer de boletaire: “Si no coneixes un bolet, no te la juguis. Per exemple, l’Amanita phalloides és bonic, però és altament tòxic”. Sembla lògic, però cada any hi ha ensurts.
I, per acabar la guia iniciàtica per a boletaires, l’etern debat: els tallem o els arrenquem? Exactament, ni una cosa ni l’altra, segons Antúnez: l’agafem i l’enrosquem, sense fer malbé el miceli, “la xarxa que té a sota”. I al cistell, millor dipositar-los boca-terrosa: “Així les espores que caiguin pels forats es tornaran a escampar pel bosc”.
Antúnez ens revela les seves ubicacions, sí, però les acompanya de consells perquè quan ella hi vagi no torni cap a casa amb el cistell buit.
Més consells, per Marina Antúnez
- Tenir un bon raspallet: Un pinzellet per espolsar bé el bolet, perquè quedi ben net. La sorreta, crec-crec, pot malmetre un gran plat.
- Conservar els bolets que sobrin: Si tenim un dia afortunat i en trobem molts, escaldar-los mig minut i conservar-los al congelador amb una bosseta. És ben fàcil.
- El rovelló, a la brasa: A la brasa, conserva la textura carnosa i cruixent. Estofats perden força, perquè no és aromàtic.
