[Jordi Serrano, historiador i rector de la UPEC]
Un dels espais naturals més originals del migrat terme municipal de Sabadell és sense cap dubte el torrent de Gotelles. Per apropar-t’hi, el que és lògic és anar a Can Deu i entrar al bosc. Bé, de fet, un bosc no ho és, és un parc degradat a l’espera que passin 50 anys per tornar a ser un espai confortable. No fer una reforestació i accelerar el procés és un error, a parer meu. Comencen per Sant Vicenç de Verders. En aquest lloc hi manca un tractament paisatgístic adient i potser dos o tres bancs. Al bosc hi toca un sol que pot fregir els excursionistes i els runners (abans en dèiem gent que corre). Un cop a Sant Julià d’Altura, ens adonem que allà sí que hi ha un bosc, però un bosc de torres elèctriques que semblen posades per un enginyer en ple viatge amb LSD. Per als que no ho coneguin, podríem dir que el torrent de Gotelles és un afluent de Ribatallada (o del torrent de Guinard). A l’esquerra tenim la casa vella o castell i la nova de Ribatallada. Es podria recuperar el camí al castell, que seria un bon mirador. I més endavant hi ha el pantà. No sé per què no es recupera o almenys es destapa la placa on s’explica que es va construir el 1895 i que té una capacitat de 10.000 m3 d’aigua.
El camí del torrent es troba en un estat pèssim. De fet, si no ho coneixes, ja et perds a l’inici. No hi ha cap rètol i les canonades que es va posar en l’anterior sequera de 2008 estan totes cap per avall. No costaria res refer el camí. Un cop situats a l’inici del torrent, a la dreta una esllavissada ha tapat la porta de la mina d’aigua. Tot el camí està destrossat. Hi ha un munt d’arbres caiguts, has de fer una autèntica gimcana per tirar endavant. És una pena perquè la font de la Moreria és d’una bellesa extraordinària. Un cop a la font de Gotelles, a l’esquerra el camí està destrossat i té molt pendent. Després el sender està tan erosionat que no s’hi pot passar.
Crec que seria hora de fer una intervenció minimalista al torrent. Sabem que quan hi ha pluges hi haurà problemes, però potser es podria fer com al torrent de Colobrers.
A Sabadell tenim poc terme municipal i sense paisatges espectaculars, potser excepte els marges del Ripoll, els pocs que tenim potser que els mimem.
Hi ha a vegades una dèria de les institucions de posar grans rètols a les obres. I, en canvi, hi ha un gran dèficit de rètols al rodal. Què costaria posar rètols de fusta lligats als arbres? Els pals amb rètols blaus que fa la Diputació la meitat estan a terra i l’altra meitat estan equivocats o són directament lisèrgics. A Alemanya els camins estan plens de petits rètols molt útils. Posats a dir, ja seria hora de senyalitzar el camí al Castell d’Arraona, que és un dels llocs emblemàtics de la ciutat. Per anar-hi des del Ripoll has de passar per una zona privada camp a través i des de dalt, des del pla d’Arraona (de la Casa dels Canonges) està tancat. Són reivindicacions baratetes i amb molt de rendiment social. Ara que venen eleccions…
