La nostra societat és cada cop més la de ‘l’aparença’. Hem interioritzat que cal mostrar-se sempre feliç i fent activitats impressionants envoltades de gent. No obstant això, no tothom té aquesta vida. Hi ha casos on les persones se senten soles i no sempre és fàcil d’exterioritzar. En edats avançades encara hi ha molt hermetisme. Per combatre la situació la Fundació La Caixa ofereix el programa ‘Sempre Acompanyats’ i aquest dissabte l’han volgut explicar als ciutadans de Sabadell.
El projecte
Iniciat l’any 2013, Sempre Acompanyats, aborda la soledat des de la prevenció i la intervenció amb la col·laboració de l’entorn comunitari i les administracions públiques. A Sabadell es va implementar l’any passat, al sud de la ciutat i actualment treballa amb una vintena de casos. La col·laboració amb entitats i associacions de veïns a l’hora de detectar persones en risc és essencial: “Primer ens coordinem amb les entitats que formen part del programa, així coneixem la realitat social de la zona i podem fer una valoració inicial”, explica Joana Calls de La Creu Roja. El programa compta amb el suport de 14 entitats i busca empoderar la gent gran per evitar els efectes que pot provocar la síndrome de la soledat.
Durant l’acte s’han repartit octavetes informatives per conèixer el projecte / Victòria Rovira
Un procés personal
“Treballem amb un acompanyament individualitzat, sempre des de la necessitat de cada persona”, afegeix Joana. Les problemàtiques més freqüents són persones que es troben soles i viuen aïllades: “Davant d’això busquem potenciar característiques positives que tinguin perquè puguin establir nous vincles”. Un cop s’ha fet el primer contacte es deriva la persona a un espai comunitari, el Casal Cívic Rogelio Soto és un dels punts centrals del programa. “Es creen grups on el més important és que aquestes persones hi trobin un lloc on conèixer gent i se sentin acompanyades”.
L’acte ha comptat amb activitats, com Ioga, pels assistens / Victòria Rovira
Suport veïnal
L’experiència adquirida als barris de Campoamor i Espronceda ha permès crear xarxa. “Des de l’Associació ens coordinem amb el projecte i ens ocupem de la gent que se sent sola al barri”, explica Francisca Martínez, membre de l’Associació de Veïns d’Espronceda. “La síndrome de soledat existeix, però en gent gran costa més d’expressar i cal que es visibilitzi més”, afegeix.
Segons Francisca qui més ho pateix són les dones: “En concepte de mestressa de casa d’abans ha aïllat moltes dones, quan es queden vídues veuen que han perdut els vincles”.
La Francisca (esquerra) ha explicat la seva experiència al barri d’Espronceda / Victòria Rovira
L’acte
La cita ha comptat amb la presència i intervencions d’Eduard Vergè, educador social; la vicepresidenta de Creu Roja Sabadell, Elvira Franch i Francisca Martínez, que també és membre de la Vocalia de Dones. Durant el seu torn de paraula Vergè ha destacat un factor important, el segon grup de gent que pateix síndrome de soledat són persones que viuen amb els fills: “no és el mateix viure acompanyat que rebre un suport, cal que la gent no tingui por d’exterioritzar-ho”.
La presentació s’ha emmarcat dins el programa d’actes per commemorar el Dia Mundial de la Gent Gran, que se celebra cada 1 d’octubre.
