Ciutat

“Quan va esclatar la pandèmia, vaig tenir idees suïcides”

Al nostre entorn, cada vegada coneixem més casos de persones que decideixen demanar ajuda a especialistes

Imatge de recurs d'un sanitari

Aquest dilluns 10 d’octubre es va celebrar el Dia Mundial de la salut mental. Al nostre entorn, cada vegada coneixem més casos de persones que decideixen demanar ajuda a especialistes. Relats com el d’aquest testimoni sabadellenc que, superats per les circumstàncies, busquen noves eines per aprendre a caminar per escenaris desconeguts.

En quin moment vas sentir que necessitaves ajuda?

A la meva vida, per la meva tasca com a treballador de l’hospital, he pogut veure molts casos d’intents d’autolisis o algunes persones que han intentat suïcidar-se. Quan va esclatar la pandèmia, vaig tenir certes idees suïcides.

Ho atribueixes a la pandèmia?

Tenia una càrrega laboral molt gran. Vivia amb tres companyes de pis i totes van haver de marxar a casa dels seus pares. Em vaig quedar sol. Aquesta sensació va fer que tot s’exagerés molt. En aquell moment, no podia quedar amb ningú ni parlar amb la gent cara a cara per explicar com em sentia. Vaig tenir idees, però no va arribar a intent. Soc tècnic d’infermeria i estàvem en un moment en què tot el meu voltant era mort. Això em va afectar molt.

Anteriorment, mai havies tingut cap episodi similar?

Mai. Després de la primera onada de la pandèmia m’he convertit en una persona completament diferent pel que vam passar i el que vaig viure jo. He agafat ansietat, estrès laboral. Un psicòleg em va comentar que podia tenir estrès posttraumàtic. Et fa canviar. No va ser un dia ni un moment concret que esclatés. Tu no te n’adones i, de sobte, estava pensant en coses que mai havia tingut al cap. En uns mesos, vaig passar a ser una persona que ho estava passant malament i no ho sabia, perquè ningú m’havia explicat què era allò.

Què senties en aquells moments?

Era una sensació de sentir-me buit interiorment. I molt desconeixement. ‘Què m’està passant?’, em preguntava. ‘Per què estic patint?’, em repetia. No entens res i no saps com afrontar-ho. Ningú m’ha explicat mai això. T’han explicat com se sent un refredat, una grip o un infart. Però jo ara tinc un problema al cap. Per això tens la sensació de no saber com respondre. És el que més em repetia. Que ningú m’havia donat les eines per saber reconèixer el que m’estava passant. ‘I ara, què faig?’.

Com vas respondre a aquesta situació?

Quan vaig començar a notar-me així, em vaig aïllar de tothom. No parlava amb els meus amics, ni la família i ni tan sols amb la parella que tenia en aquell moment. Em vaig centrar en la feina. Així no pensava en el que m’estava passant realment. En aquell moment, sentia que no tenia cap altra opció que no fos treballar i treballar. ‘Soc personal essencial i ho he de fer’, pensava. Feia 12 hores de nit i em vaig acostumar a fer hores extres. Si estava ocupat amb la feina, no estava pensant en segons quines coses.

Com vas gestionar-ho?

Va arribar un dia que vaig coincidir amb una companya amb qui som amics des de fa molt temps. Em va veure i em va dir: ‘tu no estàs bé. Així no pots continuar. O truques tu per demanar ajuda o ho faig jo’. En aquell moment vaig fer el clic. I vaig trucar perquè m’atenguessin. Vaig parlar amb un psicòleg i m’ha ajudat. No a curar-me, perquè no ho definiria així. Però sí a entendre el que m’ha passat i a aprendre a viure amb això. Mai m’ha definit si això que pateixo és una depressió. Necessito ajuda psicològica, m’és igual el nom de què tinc.

Quan vas començar a anar a l’especialista?

Cap a la tardor de l’any 2020. Una vegada aconsegueixes ajuda, cal entendre que no és un procés senzill. Són mesos i molt temps. Són recaigudes. I acceptar-ho. En el meu cas, puc estar content perquè vaig saber reaccionar i no tancar-me encara més. Ell em va donar les instruccions i des d’aleshores anava molt millor. Per desgràcia, té l’agenda molt plena, però ens veiem cada dos mesos. Serveix perquè li expliqui coses que m’han passat i si hi ha situacions que no sé com gestionar. Altres dies, simplement hi vaig per explicar que estic molt bé i treballem en un futur per saber què puc fer en cas que sorgeixin determinades situacions.

Continues treballant a l’hospital?

Sí, mai he parat de treballar per aquest tema. Sé que no puc basar tots els meus problemes psicològics en la feina. Hi ha més situacions que van sortint a poc a poc i que et fan adonar que t’afecten més del que pensaves.

Consideres que el sistema i la societat estan preparats per donar resposta a situacions com la que et va tocar viure?

Personalment, penso que cal millorar molt l’organització en aquest aspecte. Que tinguem molts més recursos. Perquè no és fàcil, primer, assumir que necessites ajuda. Costa trobar respostes per saber a on ens hem de dirigir per demanar ajuda en aquests casos. També calen més professionals. El psicòleg m’ho diu: va amb l’agenda plena. Si jo ho necessités amb urgència, no podria donar-me hora de seguida. I això és un problema.

Quin consell donaries a algú que pugui estar en una situació similar a la teva?

Cadascú té les seves guerres. Però jo el consell que donaria a qualsevol persona és que parli. Que agafi la seva persona de confiança i ho expliqui. ‘Escolta, m’estic sentit així, m’està passant això o, simplement, no sé què m’està passant’. I demanar ajuda. Fer el procés sol és molt complicat. Entres en conflicte amb tu mateix. Penses que hi ha gent que està pitjor que tu i que no val la pena. Però no. Tu també ets important. Que jo ajudi els altres per la meva feina no vol dir que jo no pugui rebre suport. Per la meva experiència, puc dir que si demanes ajuda, la gent t’ajudarà. És un procés llarg i segur que se’n necessitarà.

Has interioritzat que és un procés llarg i que no saps quant temps t’acompanyarà.

Exacte. Cada persona és un món i cadascú té les seves eines per treballar. Jo n’he trobat unes que em serveixen molt en moments que ho necessito. He descobert moltes coses que m’han anat bé i altres que no. D’això es tracta per sortir-ne.

“Els casos de temptativa de suïcidi entre els joves s’han triplicat”

Comentaris
To Top