[Per Jordi Serrano, historiador i rector de la UPEC]
Dissabte passat justament vaig publicar en aquest mateix espai un article en què explicava la quantitat de pisos buits que hi ha a Sabadell dels propietaris que en tenen més de deu. Hi ha quasi 1.000 pisos buits, un autèntic despropòsit del sistema capitalista. Pisos buits i milers de persones sense pis. El sistema capitalista és totalment ineficient i totalment immoral.
El mateix dia l’alcaldessa, Marta Farrés, feia unes declaracions que em van deixar el cor glaçat. Va dir “Per garantir el dret a l’habitatge no podem legitimar les ocupacions. És com dir: ‘No tinc diners, doncs em poso a robar carteres’”. A la informació s’explica que s’ha passat de 75 ocupacions el 2011 a 352 el 2021. Farrés demana canvis al Codi Penal i que es puguin ordenar desallotjaments exprés en un màxim de 48 hores si els ocupes no aporten cap documentació que legitimi la seva estada a l’immoble, diu la informació que acompanya les declaracions. L’alcaldessa sosté que la “impunitat” de les ocupacions està minant la convivència de la ciutat i demana mesures immediates. “No ens podem quedar aturats quan hi ha ocupacions que estan degradant barris. Hi ha molts problemes, tràfic de drogues i màfies que s’aprofiten de la gent més vulnerable”,
Crec que Farrés s’equivoca. El que està passant és que la crisi del 2007 va afectar molta gent de la ciutat que va ser desnonada. Hi ha moltes famílies que s’han quedat sense pis. I què han de fer? Doncs ocupar un pis buit de la Sareb o dels grans tenidors. No solament és fàcil d’entendre, sinó que és just i cal defensar-ho des de l’esquerra. És cert que les institucions no els donen cap altra sortida. L’anterior govern va fer 0 pisos en quatre anys i aquest govern actual acabarà el mandat havent-ne fet 50. Crec que no és d’esquerres posar al mateix sac famílies pobres amb nens que ocupen pisos que els mafiosos i el tràfic de drogues. Existeix un fracàs de les institucions públiques per no oferir pisos de lloguer social. La seguretat també és d’esquerres, però criminalitzar totes les ocupacions és l’avantsala de l’extrema dreta. Ser d’esquerres és oferir pisos assequibles, no criticar els pobres.
És cert que el sistema judicial i policial en aquest tema funciona al revés. Desnonen amb els antidisturbis dels Mossos i amb la Policia Municipal pobres famílies amb nens petits que no saben on viure i, en canvi, els criminals que ocupen pisos, o no s’atreveixen a detenir-los o els grans tenidors no posen denuncies. Aquests sí que fan la vida impossible a tota una escala de veïns que viu terroritzada. Crec que s’ha equivocat l’alcaldessa, voldria la contundència contra els grans tenidors que tenen a la ciutat pisos buits i contra Raquel Sánchez, la ministra responsable de l’habitatge del govern de l’Estat que manté encara els pisos buits a Sabadell de la Sareb i que no fa res per ajudar els ajuntaments a fer pisos. Una autèntica vergonya. La contundència s’ha de fer servir contra els poderosos, no contra la pobra gent que pateix. La desesperació davant la falta de polítiques d’habitatges públiques és el que porta l’entrada del feixisme. No ens confonguem.
